Tempo  6 ore 54 minuti

Coordinate 1568

Caricato 2 ottobre 2015

Registrato ottobre 2015

-
-
1.070 m
691 m
0
6,8
14
27,39 km

Visualizzato 1178 volte, scaricato 12 volte

vicino a El Serrat, Catalunya (España)

Ruta que forma parte del recorrido por todos los pueblos de la Provincia de Girona, con el objeto de conocer sus lugares más interesantes, fotografiarlos y documentarlos.

El GPS y Satélite no han funcionado bien en determinados momentos de esta ruta. Desde la salida del Restaurante Els Cortals hasta Espinelves ha ido fallando y marcando líneas rectas, aunque estas no se han apartado en gran manera del camino y creo que si alguien se sube esta ruta será fácil de seguirla viendo la continuación de la línea roja que no se aparta demasiado del mismo.

Igual ocurre desde Espinelves a Viladrau, que aunque continúan las líneas rectas, estas no se separan tanto de la ruta, hasta que se llega a la zona poblada y se encuentran las primeras casas de Masmiquel y Casadevall, aquí vuelven las líneas rectas, pero hay que bordear estas Masías por su lado Oeste hasta encontrar la Carretera GI-543 que se toma y que ya no se deja hasta llegar a Viladrau.

Lo mismo pasa en la salida de Viladrau hacia el Castanyer de les 9 Branques, pero hay bastantes letreros informativos que te van guiando hacia esta posición. Hay que tomar el camino hacia el Mas Martí y después de visitar el Castanyer regresar por el mismo hasta la Masía de la Vila donde girando hacia el Este se llega a la carretera GI-5201.

Aquí empieza un descenso por esta carretera asfaltada hasta encontrar la GI-543 que viene de Viladrau y que siguiéndola nos acercará al Eix Transversal C-25 y donde sin dejar su lateral derecho durante 1.400 metros llegaremos al Coll de Rabell.

Frente a la gasolinera que hay en este puerto sale la GIV-5411, aquí el GPS vuelve a fallar y marca líneas rectas otra vez, pero siguiendo esta carretera en una subida de 4 kilómetros se llega al lugar de inicio y final de esta ruta.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

Ruta que forma part del recorregut per tots els pobles de la Província de Girona, amb l'objecte de conèixer els seus llocs més interessants, fotografiar-los i documentar-los.

El GPS i satèl • lit no han funcionat bé en determinats moments d'aquesta ruta. Des de la sortida del Restaurant Els Cortals fins Espinelves ha anat fallant i marcant línies rectes, encara que aquestes no s'han apartat en gran manera del camí i crec que si algú es puja aquesta ruta serà fàcil de seguir-la veient la continuació de la línia vermella que no s'aparta massa del mateix.

Igual desde Espinelves a Viladrau, que encara que continuen les línies rectes, aquestes no s'aparten tant de la ruta, fins que s'arriba a la zona poblada i es troben les primeres cases de Masmiquel i Casadevall, aquí tornen les línies rectes, però hi ha que vorejar aquestes Masies pel seu costat oest fins a trobar la Carretera GI-543 que es pren i que ja no es deixa fins a arribar a Viladrau.

El mateix passa a la sortida de Viladrau cap al Castanyer de les 9 Branques, però hi ha bastants rètols informatius que et van guiant cap a aquesta posició. Cal prendre el camí cap al Mas Martí i després d'visitar el Castanyer tornar pel mateix fins a la Masia de la Vila on girant cap a l'Est s'arriba a la carretera GI-5201.

Aquí comença un descens per aquesta carretera asfaltada fins a trobar la GI-543 que ve de Viladrau i que seguint-la ens acostarà a l'Eix Transversal C-25 i on sense deixar el seu lateral dret durant 1.400 metres arribarem al Coll de Rabell.

Davant la benzinera que hi ha en aquest port surt la GIV-5411, aquí el GPS torna a fallar i marca línies rectes altra vegada, però seguint aquesta carretera en una pujada de 4 quilòmetres s'arriba al lloc d'inici i final d'aquesta ruta.
fotografia

Vistas

fotografia

Espinelves

La primera noticia histórica sobre Espinelves es del año 943, época en la que había una iglesia y parroquia en funcionamiento, dedicada a San Vicente, y al parecer, se encontraba en una villa o gran explotación rural llamada Espinelves. El nombre de Espinelves parece derivar de Espinas blancas. El pueblo de Espinelves va a caballo de la historia de la iglesia. Es uno de los pocos pueblos del románico que aún se conservan en Cataluña, y donde podemos encontrar piezas únicas del arte de aquella época y en un perfecto estado de conservación La silueta del campanario de la iglesia románica da una fisonomía inconfundible al pueblo, que subido a la izquierda del arroyo nos presenta pequeño y acogedor. La localidad ha guardado con cuidado un aspecto limpio y agradable, con las casas de estructura de piedra. La historia de Espinelves gira alrededor de su iglesia: San Vicente d'Espinelves.Original del siglo XI-XII, fue ampliada con una segunda nave y ábside al S.XVII En el interior conserva el portal primitivo, trasladado en parte a la nave añadida en el siglo XII. El actual portal presenta un ábaco trabajado, dos capiteles con figura humana y hojas, y dos ábsides con arquerías. Cabe destacar su magnífico campanario de planta cuadrada, de tres pisos, con ventanas gemelas y capiteles trapezoidales, así como la Virgen, del S.XV. El retablo del llamado maestro de Espinelves es actualmente en el Museo Episcopal de Vic. Hace pocos años fue objeto de una cuidadosa restauración. Un castillo Espinelves? Los primitivos términos parroquiales estaban adscritos o asignados a uno de los grandes términos de los castillos con que se repartió el país es del momento de su restauración por el conde Wifredo el Velloso, a partir de 879. El término de Espinelves estaba adscrito al territorio del castillo de San Lorenzo y luego, al de Meda. Un documento de 1133 nos dice claramente que se edificó en el Puig de Castellar de Espinelves una fortaleza con su castillo y vivienda, que el caballero Bertran de Merola, con su esposa Beatriz y sus hijos cedieron a Pedro Udalard de Sentfores . Se trataba de un castillo secundario, sometido al de Meda, pero que contaba con derechos propios y edificaciones de las que forzosamente ha quedado rastro. Desaparecería muy pronto ya que no se habla nunca de él en la documentación a partir de los siglos XIII y XIV. Conocemos las noticias más antiguas sobre las masías gracias a la domcumentació de Sant Llorenç del Munt. Los priores de San Lorenzo poseían en 1337 varios caseríos de Espinelves. Se puede decir que el prior de Sant Llorenç del Munt pasó a ser el señor efectivo del término. En cambio, la jurisdicción de la justicia del lugar pasó a manos de los vizcondes de Cabrera, creados condes de Osona, el 1356, cuando el rey le dio todos los derechos reales de Osona. A finales del siglo XV Espinelves había unido en Sant Sadurní d'Osomort y los dos lugares formaban una sola alcaldía. A principios del siglo XIX se hizo la división provisional de Cataluña en provincias. Espinelves se vio directamente afectada en este momento ya que se incluyó en la provincia de Girona y el partido judicial de Sta. Coloma de Farners, rompiendo así su tradicional adscripción a la veguería y luego al corregimiento de Vic. El estancamiento de la población en la primera mitad del siglo XX y el fuerte descenso de los últimos años son debidos a la falta de medios de vida que ofrece la población, sobre todo por la juventud. La primera notícia històrica sobre Espinelves és de l’any 943, època en què hi havia una església i parròquia en funcionament, dedicada a Sant Vicenç, i segons sembla, es trobava en una vila o gran explotació rural anomenada Espinelves. El nom d’Espinelves sembla derivar d’Espines albes, és a dir, Espines blanques. El poble d’Espinelves va a cavall de la història de l’església. És un dels pocs pobles del romànic que encara es conserven a Catalunya, i on hi podem trobar peces úniques de l’art d’aquella época i en un perfecte estat de conservació La silueta del campanar de l’església romànica dóna una fisonomia inconfusible al poble, que enfilat a l’esquerra de la riera se’ns presenta petit i acollidor. La localitat ha guardat amb cura un aspecte net i agradable, amb les cases d’ estructura de pedra, els carrers pavimentats amb lloses i les edificacions més modernes que armonitzen amb el conjunt. La història d´Espinelves gira al voltant de la seva església: Sant Vicenç d´Espinelves.Original del segle XI-XII, fou ampliada amb una segona nau i absis al S.XVII A l´interior conserva el portal primitiu, traslladat en part a la nau afegida al segle XII. L’actual portal presenta un àbac treballat, dos capitells amb figura humana i fulles, i dos absis amb arcuacions. Cal destacar el seu magnífic campanar de planta cuadrada, de tres pisos, amb finestres bessones i capitells trapezoidals, i també la Verge, del S.XV, dedicada al Roser. El retaule de l´anomenat mestre d´Espinelves és actualment al Museu Episcopal de Vic. Fa pocs anys fou objecte d´una acurada restauració Un castell Espinelves? Els primitius termes parroquials estaven adscrits o assignats a un dels grans termes dels castells amb que es va repartir el país es del moment de la seva restauració pel comte Guifré el Pilós, a partir de 879. El terme d’Espinelves estava adscrit al territori del castell de Sant Llorenç i després, al de Meda. Un document de 1133 ens diu clarament que s’edificà al Puig de Castellar d’Espinelves una fortalesa amb el seu castell i vivenda, que el cavaller Bertran de Merola, amb la seva muller Beatriu i els seus fills varen cedir a Pere Udalard de Sentfores. Es tractava d’un castell secundari, sotmès al de Meda, però que comptava amb drets propis i edificacions de les que forçosament n’ha quedat rastre. Desapareixeria molt aviat car no es parla mai d’ell en la documentació a partir dels segles XIII i XIV. Els Masos i la Jurisdicció d’Espinelves Durant molts segles Espinelves ha estat un terme eminentment rural, hi havia algunes comptades ases i sagrers entorn de l’església el segle XIII, però amb el despoblament del segle XIV el terme es tornà eminentment rural, només amb un cens d’una dotzen de famílies. Coneixem les notícies més antigues sobre els masos gràcies a la domcumentació de Sant Llorenç del Munt. Els priors de Sant Llorenç posseïen a 1337 varis masos d’Espinelves. Es pot dir que el prior de Sant Llorenç del Munt passà a ésser el senyor efectiu del terme. Segons un fogatge del segle XIV, en aquests temps, en ple despoblament, la parròquia d’Espinelves tenia 11 famílies, totes elles de domini eclesiàstic. En canvi, la jurisdicció de la justícia del lloc va passar a mans dels vescomtes de Cabrera, creats comtes d’Osona, el 1356, quan el rei li va donar tots els drets reials d’Osona. A finals del segle XV Espinelves s’havia unit a Sant Sadurní d’Osomort i els dos llocs formaven una sola batllia. A principis del segle XIX es va fer la divisió provisional de Catalunya en províncies. Espinelves es vegé directament afectada en aquest moment car es va incloure a la província de Girona i el partit judicial de Sta. Coloma de Farners, trencant així la seva tradicional adscripció a la vegueria i després al corregiment de Vic. L’estancament de la població a la primera meitat del segle XX i la forta davallada dels darrers anys són deguts a la manca de mitjans de vida que ofereix la població, sobretot pel jovent.
fotografia

Vistas

fotografia

Viladrau

Viladrau está formado por un casco antiguo pequeño y compacto que se abre ampliamente con torres y chalets ajardinados, muchos de los cuales son de principios del siglo XX. Al visitar la iglesia de Sant Martí (dedicada al patrón del pueblo), podréis admirar una nave central correspondiente a la iglesia consagrada el año 1082, unos arcos aparejados, laterales al atrio, de la época románica y una fachada barroca construída el año 1769 con la imagen de Sant Martí. El patrimonio religioso también incluye la capilla de la Pietat, del siglo XVI; el santuario de Sant Segimon, a 1230 m de altitud con construcciones sucesivas que van desde el año 1290 hasta 1782 ; y la ermita de l'Erola, del 1571, enclavada en medio de castaños centenarios y a medio camino de Sant Segimon. El patrimonio arquitectónico civil se encuentra magníficamente representado por los casales fortificados de Espinzella y La Sala (convertidos en domus en los siglos XII y XIV, respectivamente), más concretamente La Sala, declarado BCIN en 1949, y por toda una serie de masías de reconocida valía ya mencionadas en 1340 que todavía perduran: Mas Miquel, Vilarmau, Mas el Martí, La Vila, L'Aremany, El Pujol de Muntanya, Rusquelles, Mas Molins, Masvidal, Can Bosch, Can Gat y la Noguera. Tampoco podemos dejar de mencionar casas señoriales proyectadas por arquitectos modernistas de renombre como Can Torra, de Puig i Cadafalch (que también renovó el edificio de Ca l'Herbolari), La Soleia, Can Soliguer y Can Isamat, de Duran y Reynals o La Casa Riera de Coderch de Setmenat. Viladrau està format per un casc antic petit i compacte que s'obre àmpliament amb torres i xalets enjardinats, molts dels quals són de principis del segle XX. En visitar l'església de Sant Martí (dedicada al patró del poble), podreu admirar una nau central corresponent a l'església consagrada l'any 1082, uns arcs aparellats, laterals a l'atri, de l'època romànica i una façana barroca construïda l'any 1769 amb la imatge de Sant Martí. El patrimoni religiós també inclou la capella de la Pietat, del segle XVI; el santuari de Sant Segimon, a 1230 m d'altitud amb construccions successives que van des de l'any 1290-1782; i l'ermita de l'Erola, del 1571, enclavada enmig de castanyers centenaris ia mig camí de Sant Segimon. El patrimoni arquitectònic civil es troba magníficament representat pels casals fortificats d'Espinzella i La Sala (convertits en domus als segles XII i XIV, respectivament), més concretament la Sala, declarat BCIN el 1949, i per tot un seguit de masies de reconeguda vàlua ja esmentades en 1340 que encara perduren: Mas Miquel, Vilarmau, Mas el Martí, la Vila, L'Aremany, El Pujol de Muntanya, Rusquelles, Mas Molins, Masvidal, Can Bosch, Can Gat i la Noguera. Tampoc podem deixar d'esmentar cases senyorials projectades per arquitectes modernistes de renom com Can Torra, de Puig i Cadafalch (que també va renovar l'edifici de Ca l'Herbolari), la Soleia, Can Soliguer i Can Isamat, de Duran i Reynals o La Casa Riera de Coderch de Setmenat.
fotografia

Castanyer 9 branques

Castanyer 9 branques
fotografia

Coll de rabell

fotografia

Restaurant Els Cortals

Commenti

    Puoi o a questo percorso