Coordinate 3516

Caricato 24 novembre 2020

Registrato novembre 2020

-
-
554 m
417 m
0
1,2
2,4
4,76 km

Visualizzato 172 volte, scaricato 6 volte

vicino a Mura, Catalunya (España)

[CA]

Punt d’inici: Centre d’Informació de Mura.

L'itinerari del puig de la Balma és un passeig agradable que ens il·lustra de manera espectacular l'ocupació humana del massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. L’itinerari està indicat per al públic general, de dificultat mínima, amb camins ben marcats i alguns pendents suaus en el primer i el darrer sector. És convenient portar calçat adequat i aigua. Les panoràmiques esplèndides aconsellen que porteu la càmera de fotos.

L'itinerari surt del Centre d'Interpretació de Mura. Baixem cap a la riera de Nespres, la travessem i hi trobem la fita d'inici d'itinerari, amb les etiquetes de color marró. Aquesta ruta coincideix amb la d'altres itineraris, de manera que cal posar atenció a seguir les etiquetes del color indicat. Seguim el corriol paral·lel al curs d'aigua, que a poc a poc s'enfila i se separa de la riera. Si continuem per aquest sender principal, tot evitant diversos desviaments menors, al cap d'uns minuts ens apareixerà, a la dreta, un camí empedrat: és l'antic camí de Mura a Montserrat, que ens menarà a la Creu de la Vila.

El camí de Mura a Montserrat enllaça amb el camí Ral de Barcelona a Manresa. Quan pugem, a la dreta veiem el nucli de Mura i els seus camps de conreu, alguns dels quals voregen la riera de Nespres. En poc més d'un quart d'hora arribem a un petit puig on destaca una creu de ferro. Voregem la Creu de la Vila i reprenem el camí fins a arribar al puig de la Balma. Al llarg del sender predominen els boscos, on creixen pins, alzines, roures i algun auró negre. Ben aviat es pot veure la balma obrada a la llunyania, al fons d’una àmplia panoràmica de la vall que constitueix tot un espectacle. En arribar al camí principal ens dirigim en direcció al puig de la Balma. Al cap de cent metres, una fita ens indica que hem d'enfilar-nos per un camp, al costat d'un cobert, per guanyar de nou un camí que ens deixa a tocar del puig de la Balma.

Actualment, el puig de la Balma, alberga una capella, consagrada a santa Margarida, un museu, de visita obligada, obert dissabtes i festius, i una residència casa de pagès amb bar, restaurant i habitacions. Desfem el recorregut fins al cobert i davallem pel mateix camp, que ens durà al camí d'origen. El seguim una estona fins que, a mà dreta, apareix un viarany que arriba fins al casalot de la Vila i l'envolta per darrere.

Després de les epidèmies de pesta negra i les guerres de remença del segle XV, les famílies que es van mantenir al massís van ampliar, durant els segles XVI i XVII, les seves propietats amb l'annexió de terres i construccions abandonades. Aquest és l'origen de grans masies com l'Obac, la Mata o la Vila. Seguint les fites, el corriol continua endavant, circumval·la una vella alzina de gran port, davalla fent ziga-zagues en un ambient frescal, entre alzines i marfulls, i travessa alguna codina, fins que, finalment, arriba al llit del torrent dels Codolosos. Seguim la llera a favor del corrent. Poc abans de la seva confluència amb la riera de Nespres, veiem, a l’altra banda del torrent dels Codolosos, la masia de cal Miqueló.

Us recordem la conveniència de seguir escrupolosament les fites i de ser respectuosos amb les propietats privades.

Sobrepassat cal Miqueló, continuem amunt pel camí que voreja i de seguida travessa la riera de Nespres. Ja a l’altra riba de la riera, ens trobem amb l’antiga edificació del molí del Mig. Aprofitant la força d'un salt d'aigua, que s'aconseguia mitjançant un embassament tancat per una resclosa, encara visible riera amunt, i una canalització adequada, el molí fariner feia farina del blat i el d'oli esclafava les olives. Passat el molí, enfilem per una pista cimentada que ens portarà directament a la carretera en direcció al poble. Alguns revolts asfaltats ens duran de nou al Centre d'Interpretació de Mura.

[ES]

Punto de inicio: Centro de Información de Mura.

El itinerario del monte de la Balma es un paseo agradable que nos ilustra de manera espectacular la ocupación humana del macizo de Sant Llorenç del Montón y la sierra de la Obac. El itinerario está indicado para el público general, de dificultad mínima, con caminos muy marcados y algunas pendientes suaves en el primero y el último sector. Es conveniente llevar calzado adecuado y agua. Las panorámicas son espléndidas,se aconseja que llevéis la cámara de fotos.

El itinerario sale del Centro de Interpretación de Mura. Bajamos hacia la riera de Nísperos, la atravesamos y encontramos el hito de inicio de itinerario, con los hashtags de color marrón. Esta ruta coincide con la otros itinerarios, de forma que hay que posar atención a seguir los hashtags del color indicado. Seguimos la vereda paralela al curso de agua, que despacio se ensarta y se separa de la riera. Si continuamos por este sendero principal, evitando varios desvíos menores, a los pocos minutos nos aparecerá, a la derecha, un camino adoquinado: es el antiguo camino de Mura a Montserrat, que nos dirigirá a la Cruz de la Vila.

El camino de Mura a Montserrat enlaza con el camino real de Barcelona a Manresa. Cuando subimos, a la derecha vemos el núcleo de Mura y sus campos de cultivo, algunos de los cuales bordean la riera de Nísperos. En poco más de un cuarto llegamos a un pequeño monte donde destaca una cruz de hierro. Bordeamos la Cruz de la Vila y retomamos el camino hasta llegar al monte de la Balma. A lo largo del sendero predominan los bosques, donde crecen pinos, encinas, robles y algún arce negro. Bien pronto se puede ver la balma obrada en la lejanía, al fondo de una amplia panorámica del valle que constituye todo un espectáculo. Al llegar al camino principal nos dirigimos en dirección al monte de la Balma. Al jefe de ciento metros, un hito nos indica que tenemos que ensartarnos por un campo, junto a un cubierto, para ganar de nuevo un camino que nos deja a tocar del monte de la Balma.

Actualmente, el monte de la Balma, alberga una capilla, consagrada a santa Margarida, un museo, de visita obligada, abierto sábados y festivos, y una residencia casa de campesino con bar, restaurante y habitaciones. Deshacemos el recorrido hasta el cubierto y bajamos por el mismo campo, que nos llevará al camino de origen. Lo seguimos un rato hasta que, a mano derecha, aparece una vereda que llega hasta el caserón de la Vila y lo rodea por detrás.

Después de las epidemias de peste negra y las guerras de remença del siglo XV, las familias que se mantuvieron al macizo ampliaron, durante los siglos XVI y XVII, sus propiedades con la anexión de tierras y construcciones abandonadas. Este es el origen de grandes masías como la Obac, la Mata o la Vila. Siguiendo los hitos, la vereda continúa adelante, circunvala una vieja encina de gran puerto, baja haciendo zigzags en un ambiente frescal, entre encinas y marfulls, y travesía alguna codina, hasta que, finalmente, llega a la cama del torrente de los Codolosos. Seguimos el cauce a favor de la corriente. Poco antes de su confluencia con la riera de Nísperos, vemos, a la otra banda del torrente de los Codolosos, la masía de hace falta Miqueló.

Os recordamos la conveniencia de seguir escrupulosamente los hitos y de ser respetuosos con las propiedades privadas.

Sobrepasado hace falta Miqueló, continuamos arriba por el camino que bordea y enseguida atraviesa la riera de Nísperos. Ya a la otra orilla de la riera, nos encontramos con la antigua edificación del molino del Medio. Aprovechando la fuerza de un salto de agua, que se conseguía mediante un embalse cerrado por una esclusa, todavía visible riera arriba, y una canalización adecuada, el molino harinero hacía harina del trigo y el de óleo chafaba las olivas. Pasado el molino, ensartamos por una pista cimentada que nos llevará directamente a la carretera en dirección al pueblo. Algunas curvas asfaltadas nos llevarán de nuevo en el Centro de Interpretación de Mura.
Punto informativo

Centre d'Informació de Mura

Aquest centre d'informació, situat a les antigues escoles de Mura, a tocar de la riera de Nespres, atén el públic visitant i dóna informació general del parc natural i del municipi de Mura. S'hi pot visitar gratuïtament l'exposició permanent 'Terra Mare', i l'audiovisual 'La vida i l'entorn', a més d'uns plafons explicatius sobre el municipi de Mura. El centre és el punt d'arrencada de diverses excursions guiades. També s'hi poden adquirir publicacions i productes artesanals.

Fontana

Font de l'Era

Font de l'Era, un paratge ombrívol i humit, d'on brolla un raig d'aigua fresca.
Fontana

Font de la Coma

La font, situada en una vall oberta i assolellada, raja sobre un petit bassal, llar de granotes, de sabaters i de falgueres delicades, que fa la funció d'embassament. Aquest recorregut ens mostra alguns conreus en ple ús. Les fonts han estat utilitzades de sempre per al reg dels camps, normalment mitjançant alguns jocs de sèquies que avui han estat sovint substituïts per canonades modernes de material plàstic. És ben interessant fixar-se en l'enginyós sistema de canals que permet aquesta fórmula tradicional de conreus de regadiu, i que converteixen la vall en un veritable verger. Cal insistir que les petites hortes, així com les conduccions d'aigua, mereixen un estricte respecte.
Fontana

Font de la Mascarosa

És la clàssica font de fontada. Així es coneixien el segle XIX i principi del XX els aplecs de gent a la vora de les fonts per berenar, cantar i divertir-se. La llegenda atorga la construcció de la font a una família musulmana que en el segle XI ocupava el raval. En reconquerir l'indret, els cristians van construir el Mas del Raval i, per tal de conjurar la malastrugança islàmica, van eliminar de la font la "carassa" o "carosa". Mas-carosa, aquesta seria la inversemblant etimologia del topònim.
Fontana

Font de la Noguera

Fontana

Font del Foradot

La del Foradot és una font que ens fa pensar en els poetes i en els gravats antics de l'època del romanticisme. La seva entrada, sota una balma, entapissada a parts iguals d'heures i de molses, evoca temps passats. Per això no és tampoc estrany que la tradició oral li atorgui el paper de refugi de bandolers, paper poc creïble atesa la seva proximitat al nucli de Mura, però ben suggeridor. En tot cas, sí que és un paratge força frescal, amb abundància de falgueres, que els dies d'estiu pot proporcionar alberg als caminants. La seva visita paga força l'esforç de la caminada.
Fontana

Font del Formatget

La font del Formatget es reconeix fàcilment per la presència d'un plàtan de gran port i capçada. De segur que la seva ombra resguardava els pagesos que s'hi aplegaven per descansar una estona de la feina i, potser, fer un mos. Amb tot, no disposem de cap indici que relacioni el topònim, Formatget, amb aquesta activitat de modesta gastronomia.
Waypoint

La Creu de la Vila

La tradició popular atribueix a la Creu de la Vila protecció contra la pesta que assolava l'Europamedieval. També diu que els pelegrins feien descalços el camí fins a Montserrat, coma prometença, i, en passar per la Creu, pregaven el Senyor per conjurar una sequera o per demanar el guariment d'algun parent malalt.
Monumento

La Vila

Després de les epidèmies de pesta negra i les guerres de remença del segle XV, les famílies que es van mantenir al massís van ampliar, durant els segles XVI i XVII, les seves propietats amb l'annexió de terres i construccions abandonades. Aquest és l'origen de grans masies com l'Obac, la Mata o la Vila, que han gaudit de temps de bonança i han suportat èpoques adverses, i que es van mantenir actives gairebé fins a l'actualitat, quan les noves estructures socials han abocat aquests masos a l'abandonament o a usos innovadors. La Casa Nova de l'Obac, per esmentar-ne un cas, alberga avui el Centre Cultural l'Obac.
Waypoint

Molí del Mig

Fins fa poc més de trenta anys, quan l'agricultura al massís feia els sospirs darrers abans d'esdevenir-hi una activitat relicta, bona part de la producció de la pagesia passava encara pel molí del Mig. Aprofitant la força d'un salt d'aigua, que s'aconseguia mitjançant un embassament tancat per una resclosa, encara visible riera amunt, i una canalització adequada, el molí fariner feia farina del blat i el d'oli esclafava les olives. També hi havia una premsa de vi i fins i tot s'aprofitava la turbina per produir electricitat. Avui aquestes activitats han desaparegut i són substituïds progressivament per iniciatives turístiques, moltes de les quals tenen per base, precisament, l'interès que desperten en el visitant les antigues tradicions del massís.
Waypoint

Mura

Grotta

Puig de la Bauma

Les cases obrades a la roca són un dels elements més característics del parc natural. A la defensa natural de la balma afegeixen l'estalvi en la construcció, que amb un sol mur tanca el refugi. Tot i que hi ha referents prehistòrics, el fenomen de les balmes obrades a gran escala data de l'alta edat mitjana, per bé que la del puig de la Balma és posterior: l'ala dreta és del segle XIII i la finestra geminada que s'obre al pis superior, que ésmostra de la prosperitat del mas, és l'únic element baixmedieval de l'edifici, mentre que les ales central i esquerra són dels segles X i XVII, respectivament. És la construcció més ben conservada i representativa del seu gènere al massís. Actualment alberga una capella, consagrada a santa Margarida, un museu, de visita obligada, obert dissabtes i festius, i una residència casa de pagès amb bar, restaurant i habitacions.
Fiume

Riera de Nespres

L'itinerari continua paral·lel a la riera de Nespres, sempre per la seva banda dreta, resseguint el perímetre del poble. Quan ja no es pot seguir endavant, cal entrar a Mura per un curt carreró
ascendent i girar a l'esquerra pel següent carrer d'Alfons Sala, que condueix directament fins a les antigues escoles, on es troba situat actualmentel Centre d'Informació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Cascata

Salt d'aigua del torrent de la Blanquera

Sito religioso

Sant Martí de Mura

L'estructura de l'Església de Sant Miquel data de diferents períodes constructius des del segle XI fins al segle XVII. És el principal atractiu arquitectònic de la població, amb la seva magnífica portalada romànica d'interessant timpà.
Picnic

Àrea d'esplai de la riera de Nespres

Commenti

    Puoi o a questo percorso