Ruta fonts d'Argentona

Som a la vila d'Argentona, situada a la part central de la comarca del Maresme i va des dels peus de la Serralada Litoral fins a gairabé la costa. De les moltes excursions que hom pot fer per la zona, hi ha una que ens atrau molt especialment ...la Ruta de les Fonts d'Argentona.
Després de que un grup de voluntaris s'apleguessin per recuperar totes les fonts de la contrada, el patrimoni que han deixat és admirable. L'Anna i jo som aquí per gaudir d'algunes d'aquestes boniques fonts.
Aparquem la Furgo-casa a prop del Parc de la Font Picant. Antigament la Font Picant era un indret molt visitat i concorregut pels habitants de la zona per fer passejos i passar-hi els dies de lleure. També era un lloc molt apreciat per les seves aigües mineromedicinals, motiu pel que es va construïr el Balneari Prats i la planta embotelladora de Manantial Burriach (veure foto, extreta de la web de l'ajuntament d'Argentona). La construcció d'aquest balneari va propiciar que la burgesia de la comarca s'establís per les proximitats. Actualment és de propietat municipal. Ja no queda res de l'esplendor d'abans, però encara s'hi poden veure reunions i festes familiars a l'ombre dels pins i plàtans que s'escampen pel parc.
Al final del passeig trobarem una tanca i dins trobem la Font Pìcant.
Abandonem l'esplenada del parc pel torrent o riera dels Cirers. No confondre amb un camí ampla de sorra a ponent de la font Picant, aquest torrent queda al costat i el localitzarem perquè és molt trencat i fa de mal caminar. El torrent continua a la dreta del carrer de Burriac i que nosaltres enfilarem amunt.
Després trobem corriols evidents i fàcils de fer, sempre al recer d'alzinars i roures.
La segona font que visitarem es la de les Sureres. El Grup Fonts d'Argentona la va construïr l'any 1999 i fent honor al seu nom dues sureres la custodien a prop. Actualment no raja aigua.
Deixem l'indret i continuem corriol amunt, en busca de la font del Roure. Abans, però, trobarem la font de l'esquirol. Aquesta font va ser creada l'any 1998 pel Grup de Fonts. Per accedir a la font hi ha un petit pont per passar per sobre del torrent que ve de la Font del Ferro.
A deu metres hi ha situada la font de l'Esquirolet.
Per la part superior de la font de l'Esquirolet es troba un caminet que porta fins a la font del Grup i la font del Ferro.
A la zona d'esbarjo trobem primer la font del Grup que va ser construïda l'any 1993. El Grup de Fonts va decidir de crear una nova font en aquest emplaçament per recuperar l'aigua que es perdia torrent avall, i van decidir de nomenar-la amb el nom de la "Font del Grup".
La font del Grup també rajava aigua i era un pèl picant.
Més amunt trobem una plaça plana i nivellada, amb taules i bancs de pedra i una bonica construcció mig modernista que empara la font del Ferro. Aquesta font, també coneguda per la font de Dalt, Va ser restaurada l'any 1994. Es troba en el veïnat de Lladó, emplaçada a la capçalera del torrent de Burriac i en el camí vell per pujar al castell. El propietari és en Josep Mª Gallifa. La seva aigua prové d'una mina que canalitzen en un recorregut d'uns 30 metres fins a la ferma edificació.
Abandonem aquesta zona i enllacem amb el camí normal de pujada al Castell de Burriac des d'Argentona (SL-C 114).
En poca estona ja visualitzem el castell de Burriac des de la distància.
Som a la cruïlla del coll de la Codera, en aquest punt girarem a l'esquerra per fer una ràpida visita al panoràmic turó dels Oriols.
El camí al cimall es per un estret sender planer, fàcil de fer i molt atractiu. Pel camí tenim alguna vista espectacular d'Argentona.
Les vistes des del turó dels Oriols és impressionant.
Unes vistes impressionants de la part central de la comarca del Maresme.
Retornem al coll de la Codera i reprenem la pujada per la pista que s'enfila en direcció al castell de Burriac. Passem pel costat del castell, però no el visitem (qui no el conegui hauria de fer-li una visita, encara que sigui ràpida) nosaltres continuem per corriols evidents i fàcils de seguir en direcció a la següent font ....que és la font del Llop.
Ara haurem d'agafar senders i corriols estrets, alguns d'ells no hi són en el mapa Alpina, per aixó és de molta ajuda el GPS.
De camí al veïnat de Clarà, on visitarem algunes de les fonts, trobem un trencall que mena a la font del Llop.
La Font del Llop es troba en el veïnat de Lladó, emplaçada en el paratge anomenat la Feu. El naixament de la font ha anat fent una petita bassa que hi reté l'aigua i al sobreeixir s'escola pel terra. La font no ha tingut mai cap mena de reforma i actualment es troba en estat natural de semi-abandonament. En el moment que nosaltres la vam visitar la bassa no hi havia aigua.
La font del Llop és sens dubte la que es troba enclavada a més alçada, doncs està quasi al cim de la muntanya.
Deixem aquesta font i continuem el nostre camí a la recerca de la següent. Hem de prestar atenció a les bifurcacions que anirem trobant per desplaçar-nos fins a la Plana dels Matxos. Ho farem per corriols estrets i atapeïda de vegetació ...som al "Xaragall de la Brolla d'en Ballot".
Plana dels Matxos. Aquesta cruïlla la visitarem dues vegades.
L'itinerari que farem per aquesta contrada serà per pistes, senders i algun corriol mig trencat.
En tot moment, però, no vam tenir cap problema per orientar-nos o desplaçar-nos tranquilament.
Arribem a la font dels Castanyers. Es troba al veïnat de Clarà, emplaçada en la urbanització de can Cabot. L'aigua de la font prové d'una mina i surt per un broc metàl·lic que cau directament al terra mateix, ara malauradement no raja i el terra es manté completament sec. La font va ser restauranda l'any 2004 pel Grup de Fonts.
Més lluny, però encara al veïnat de Clarà, hi trobem la font d'en Quico. La font està emplaçada en una esplanada irregular i envoltada d'alzines i algun plataner, també trobem algun banc i taula de pedra per descansar o fer un esmorçar. El broc metàl·lic de la font el trobem col·locat en una paret obrada d'uns quatre o cinc metres de longitud i un metre d'altura. El broc aboca l'aigua a una pila també feta de obra. El 1952 va ser restauranda pel llavors propietari de la font (Francesc Massagué) i de nou el 1993 el Grup de Fonts d'Argentona va fer una segona actuació de restauració.
Abandonem aquest paratge i enfilem un sender que recorre el torrent del Maresmet amunt. Molt a prop trobem un altre indret reformat i arreglat per donar-li un ambient acollidor i tranquil ...ponts i baranes de fusta, i murets de pedra obrada per contenir les terres i arbreda diversa. Segons el mapa Alpina som a la Font dels Castanyers d'en Cabot, però en un bloc granític que hi ha a prop una rajola de València ens indica que és la font del Castanyer.
Davant de la font uns tanys de castanyers envolten un tros de tronc ja buit i sec del que deuria ser un gros castanyer.
L'aigua neix sota unes pedres. Del broc metàl·lic i de la teula per on discorre l'aigua (segons ressenyes documentades) no vam veure res de res. Només hi havia una petita bassa natural que contenia l'aigua que brollava d'unes pedres.
Abandonem l'indret continuant enfilant sender amunt i a la vora del torrent del Maresmet. En la foto superior podem veure el bloc granític amb el nom de la "font del Castanyer".
Tornem a la plana dels Matxos.
En el primer revolt de la pista de baixada girarem a la dreta per endinsar-nos dins la vegetació per un sender prou trepitjat i evident.
El sender o corriol de baixada es fa bé, encara que de vegades és bastant dret.
Haurem d'estar atents en l'orientació, en la baixada trobarem algunes bifurcacions i hem de triar el camí correcte. Alerta amb el GPS.
La primera font que trobarem és la d'en Baló. La font es troba quasi a dalt de tot del xaragall de la Cua Llarga, sota una antiga pedrera. L'aigua neix en un greny de pedres de forma natural que després de la seva restauració el 1989 per el Grup de Fonts d'Argentoan fou canalitzada per donar-li l'aspecte actual. Antigament era molt concorreguda pels treballadors de la pedrera que hi ha més amunt i també pels pagèssos que conreaven unes vinyes properes ...d'aquí ve el nom de la font, doncs en Baló era el pagès que les treballava.
Font de pedra, amb bancada a banda i banda, i amb un esgrafiat amb nervadures i una ceràmica amb el nom de la font.
Continuem baixant per un estret, però trepitjat corriol que ressegueix el xaragall de la Cua Llarga. En poca estona som a la font de la Cua Llarga. Antigament l'aigua sortia de manera natural entre un greny de pedres, escolant-se pel xaragall. Des del 1987, que en Jaume i Anna Cabrespina la van remodelar-construïr, que presenta l'actual estat de conservació.
Font de pedra, amb un trencadís de color blau i blanc, i una ceràmica amb el nom de la Font i un faisà mascle pintat.
En aquí he de fer un parèntessi en la nostra cerca de fonts i racons interessants. Per una estona ens deixem portar al veure la bona quantitat d'espàrrecs que s'escampen pels marges embardissats de l'entorn.
Per un moment ens dediquem (l'Anna més que jo) a la recol·lecció d'aquesta verdura prima que tant ens agrada.
Bé, he de dir que la nostra activitat recol·lectora prosegueix fins abandonar el torrent, que és a tocar dels primers carrers d'Argentona. Anem combinant la cerca dels espàrrecs amb la visita de l'última font del dia ...la font de les Oliveres.
L'aigua de la font prové d'una mina. Antigament es canalitzava l'aigua per cobrir les necessitats del mas de can Ferraters, però des de que es va urbanitzar la finca i es va malmètra la tuberia que l'aigua s'escola xaragall avall. No va ser fins l'any 1991 que el Grup de Fonts va restaurar l'edificació de pedra massissa, amb bancades a banda i banda.
Font de les Oliveres, amb edificació de pedra massissa, amb bancades a banda i banda.
Ja som al final del torrent, a tocar de les primeres cases del veïnat de Lladó.
Últims metres per abandonar el xaragall de la Cua Llarga.
Sortim del xaragall-torrent i baixada pel carrer Ferraters.
Últims metres per arribar a la casa-furgo.
La sortida ha sigut molt entretinguda i relaxant. Si hem trigat molt en completar aquesta sortida de poc més de 12 km, ha sigut perquè un de nosaltres (l'Andreu) s'està recuperant d'una operació de genoll i ha d'anar en molts moments xino-xano. També vam entretenir-nos molt en fer fotos ressenyades de les fonts. És veritat que vam deixar de visitar moltes fonts properes, però pensem de conèixer-les en altres sortides, també a un ritme tranquil. Per cert al xaragall de la Cua Llarga vam trobar i saber que s'hi fan molts espàrrecs!
Sortida Abril del 2016.