Tempo  5 ore 8 minuti

Coordinate 1109

Caricato 25 febbraio 2021

Registrato febbraio 2021

  • Valutazione

     
  • Informazioni

     
  • Facile da seguire

     
  • Paesaggio

     
-
-
260 m
-1 m
0
3,1
6,2
12,49 km

Visualizzato 357 volte, scaricato 32 volte

vicino a Mas Pinell, Catalunya (España)

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Ruta plena de contrastos la realitzada aquest diumenge en la que hem seguit el camí de ronda (Pals-Sa Riera), hem pujat al castell de Begur pel magnífic Camí de l’Aigua i hem fet la descoberta de la cova dels Lladres tot caminant per les Sorreres...uns camins de mala petja.
Hem aparcat a la zona comercial Eurospar situat a la primera rotonda que trobem després dels Masos de Pals i a pocs metres trobem el primer objectiu de la sortida, la Roca Negra o de les Bruixes, una gran pedra de dos metres d’alt i d’uns cent metres quadrats situada el mig de les dunes. Un indret ple de llegendes sobre noies que volien iniciar-se com a bruixes i que les nits del solstici d’estiu la passaven ballant sobre la roca, fent sacrificis d’animals i menjant-los i adorant al dimoni fins quedar extasiades...o la dona que trobaren morta el dia de Sant Joan, estirada sobre la Roca Negra però sense cap signe de violència...deien que havia estat una bruixa, vivia dins una barraca de vinya en el paratge del “Puig Sa Guilla”, sempre anava vestida de negre i es guanyava la vida venent herbes remeieres que agafava de dins dels boscos comunals i de la caritat dels pescadors i mariners del port que tant a prop tenia. Per beure havia d’anar a buscar l’aigua a una font que es trobava als límits del terme de Pals i Begur, que la gent anomenava “La font de la Bruixa” possiblement perquè l’aigua que sortia del mig de la sorra de les grans dunes era un fenomen al qual no hi trobaven cap explicació. La dona preparava licors pels homes que volien posseir una dona i ungüents perquè fossin més virils. Va ser de les ultimes dones que habitaren la vila que va tenir la càrrega de portar el nom de bruixa. (Escrit d’en Narcís Subirana a la Revista del Baix Empordà nº 53 pàgina 52)
A uns 500 metres de la Roca Negra es troba la Torre Mora, una torre de guaita, declarada Bé cultural d'interès nacional. Com la majoria de les torres de guaita costeres, va ser construïda al segle XVI, a l'època en què sovintejaven els atacs de la pirateria turca i barbaresca. L'any 1579 Antoni de Carreras va obtenir-ne el permís per construir-la. És una torre cilíndrica, de dues plantes, que es conserva a una alçada d'uns 10 m. Està feta amb pedra irregular lligada amb argamassa. L'entrada és a l'alçada del primer pis i s'hi accedia a través d'una escala de mà.
Al voltant de la torre hi ha restes de petites cases de pescadors, anomenades botigues, ja esmentades cap a la fi del segle XV i que al segle XVIII van arribar a la dotzena.
Seguim camí avall pels carrers del poble fins arribar a la platja del Racó i ens encaminem tot travessant la platja, fins la zona de roques anomenada Ses Planases on comença el camí de ronda que ens portarà a Sa Riera, passant per les cales de la Moreta e Illa Roja. Després de una pronunciada pujada, superada per un seguit d’escalons, arribem al punt més alt de aquest camí des de on podem fotografiar la magnífica cala de Sa Riera. Ara de baixada, en poca estona arribem a la platja.
Seguim el carrer de la Riera una estona fins que agafem el carrer Santiago Rusiñol un camí de terra amb marques de pintura blanca i verda del sender local que transcorre paral·lel a la riera, sent el començament del fantàstic Camí de l’Aigua... el camí segueix el curs de la riera que baixa des de Begur fins a la platja de Sa Riera. Aquesta ruta era l’antiga via de comunicació entre aquests dos nuclis en un temps on l’entorn rural era molt més habitat i l’activitat agrícola molt més extensa. És un camí alegre i bonic de fer en qualsevol època de l’any, on el predomini vegetal hi posa una atmosfera llòbrega i melangiosa. A l’indret hi ha una esplèndida comunió de la vegetació, de les pedres de riera i de l’aigua que porta el petit rierol, aconseguint un entorn fresc i ombrívol. Durant el trajecte hi ha també diversos elements vinculats a la cultura de l’aigua, com ara cisternes, parets seques, pous, safareigs, un forn i fins i tot un molí encara per rehabilitar, que conserva les obertures de sortida d’aigües a la riera...Cal agrair a l’Ajuntament de Begur la recuperació d’aquest camí.
El camí fineix amb un pal informatiu, sota la carretera de circumval·lació amb dos opcions...seguir el sender local i GR-92 (dreta) o el centre de Begur (esquerra), nosaltres seguim aquest últim que ens fa passar sota la carretera per un túnel sortint als carrers del poble. Seguim pujant fins arribar al mirador de Sant Ramon, magnífica talaia que avui no hem pogut gaudir pels núvols baixos que en han acompanyat tot el matí.
En un costat del mirador tenim una escultura en memòria de la gran “bailaora” Carmen Amaya, que va morir al seu dormitori del mas d'en Pinc, a Begur amb 45 anys. Uns metres més enllà la petita ermita de Sant Ramon, aquesta és una capella senzilla, típica del barroc popular, de planta rectangular amb un atri davant de l'entrada i campanar d'espadanya. La porta és de llinda recta, monolítica, i al seu damunt hi ha un ull de bou. L'absis pren una forma trapezial a causa dels contraforts. Va ser reconstruïda l'any 1951 després que fos destruïda l'any 1936.
Un xic més amunt tenim ja el Castell de Begur...símbol emblemàtic de la localitat. Actualment, aquest monument declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN), només conserva els seus fonaments però la seva bellesa i el seu encant segueixen estant presents....Parada per esmorzar abans de començar la baixada.
Tornem fins el mirador de Sant Ramon per seguir els carrerons del nucli antic de Begur, passem pel costat de la Torre de Sant Ramon, una antiga torre de defensa, construïda al darrer terç del segle XVI, molt ben conservada. Es coneix també com la Torre d'en Caixa. Conserva un tros de la muralla que, des d'aquesta torre, arribava fins al castell. Està adossada a una casa del passatge de Santa Reparada. De planta circular, d'uns 5 m de diàmetre, té una alçada d'uns 12 m i està dividida interiorment en dos pisos, coberts amb voltes semiesfèriques. Conserva les gàrgoles i restes d'un matacà.
Després de passar per la església de Sant Pere i Santa Reparada, baixem fins el parc de l’Arbreda i sortim del poble pel carrer Carles d’Homs, on comença la extensa pineda dins les dunes de sorra continental, un ampli terreny de mala petja. Aquí es fa imprescindible seguir la traça del GPS, dons l’indret la conformen una teranyina de camins i corriols. Poc a poc ens anem acostat al últim objectiu d’avui, la Cova dels Lladres, situat al damunt de un turó prop de la urbanització Mas Tomasí, al qual accedim guiats per unes marques de pintura verdes exposades en algun escadusser tronc de pi. Dalt el turó, envoltada d’arbres i vegetació, sobresurten unes grans pedres i es pot veure la seva entrada, sent tot el conjunt de uns 8 metres de llargada i 2 d’alt, la pedra està composta de ferro.
En Narcís Subirana torna a escriure, aquesta vegada al llibre Llegendes de mar de la Costa Brava d’en Miquel Martín, sobre una llegenda titulada El tresor fugisser de Pals, una llegenda oral de Pals sobre la cova que deia: “En aquells temps, a Pals, hi havia port i la platja s’estenia terra endins fins gairebé tocar-se amb els Masos de Pals, on molts pescadors bastien les seves barraques per guardar-hi els ormejos. Encara no fa gaire es podien veure les antigues arcades sota les quals reposaven les barques. I encara avui, molt a la vora del que era el camí Ral, més enllà de la closa d'en Caçà, es pot veure una cova discreta i encofurnada entre els matolls. Era coneguda com la cova dels Lladres, ja que per aquells boscos, corriols, puigs i camps abundaven els saltamarges, que o bé s'amagaven en aquella cova o bé hi amagaven els seus botins.
Visitada la cova, baixem pel vessant oposat, sense camí definit però amb el sotabosc força net i en la mirada al camí que hem de agafar i que no perdem mai de vista. Un cop al pla, seguim el camí que en ha de tornar altre vegada en uns 20 minuts al aparcament on tenim els cotxes, donat per finalitzada aquesta interesant...(i literària) sortida...
Salut i bones caminades!!

Vedi altro external

Parcheggio

zona comercial Eurospar, platja de Pals...aparcament i final de ruta

Waypoint

Roca Negra o de les Bruixes

Monumento

Torre Mora

Rovine

Restes de petites cases de pescadors

Spiaggia

Platja del Racó

Waypoint

Començament camí de ronda Pals-Sa Riera

Spiaggia

Cala Moreta

Spiaggia

Illa Roja

Waypoint

Camí de ronda

Panorama

Vistes de Sa Riera

Spiaggia

Platja de Sa Riera

Waypoint

carrer de la Riera

Intersezione

Cruïlla, esquerra...deixem l'asfalt

Fiume

començament del Camí de l'Aigua

Waypoint

Pou

Fiume

Resclosa petita

Fiume

camí de l'Aigua

Ponte

pont

Fiume

petites rescloses

Waypoint

pou i safareig

Waypoint

Pou

Waypoint

Safareig

Intersezione

Cruïlla...seguim per l'esquerra

Rovine

antic safareig

Galleria

pas soterrat de la carretera de circumval-lació

Intersezione

Cruïlla, dreta...deixem carrer, pugem per les escales

Panorama

Mirador de Sant Ramon

Sito religioso

Ermita de Sant Ramon

Castello

Castell de Begur

Monumento

Torre de Sant Ramon

Sito religioso

Església de Sant Pere i Santa Reparada

Albero

Parc de l'Arbreda

Waypoint

carrer de Carles d'Homs

Intersezione

Cruïlla, esquerra...deixem l'asfalt

Intersezione

Cruïlla...seguim recte

Intersezione

Cruïlla, esquerra

Waypoint

Les Sorreres

Intersezione

Cruïlla, esquerra

Waypoint

Camí de les Vinyes d'en Matilde

Intersezione

Línea elèctrica...passem per sota i seguim recte

Waypoint

Sots Julians

Intersezione

Cruïlla esquerra

Intersezione

travessem la línea elèctrica i seguim recte

Intersezione

comencem a remuntar el turó seguint marques de pintura verda als arbres

Grotta

la Cova dels Lladres

Waypoint

baixem pel altre vessant sense camí definit

Intersezione

Cruílla, dreta

Waypoint

parets de pedra seca

Parcheggio

aparcament i final de ruta

9 commenti

  • Foto di gxn14

    gxn14 10-mag-2021

    Ho seguito questo percorso  Vedi altro

    Un gran ruta. Com sempre. Gràcies per compartir!
    Salut!

  • Foto di el capi

    el capi 10-mag-2021

    Ei! gxn14, no pares...quina crack, enhorabona i gràcies per la teva valoració...fins aviat!!

  • Foto di mcarme1006

    mcarme1006 12-mag-2021

    Ho seguito questo percorso  Vedi altro

    Ruta ben maca I molt ben explicada, un 10. Moltes gràcies

  • Foto di pep xacó

    pep xacó 12-mag-2021

    Ho seguito questo percorso  verificato  Vedi altro

    Bona ruta, per trams molt frescos i bonics.

  • Foto di el capi

    el capi 12-mag-2021

    Gràcies a tu pel teu comentari mcarme1006, és un plaer compartir i gràcies també per la teva valoració...salut!!

  • Foto di el capi

    el capi 12-mag-2021

    Enhorabona per la sortida pep xacó, em complau que us hagi agradat, gràcies per la valoració i endavant...salut!!

  • Foto di Josep M Fusté

    Josep M Fusté 16-giu-2021

    Ho seguito questo percorso  verificato  Vedi altro

    Hola Capi,
    el diumenge 6 de juny vaig seguir aquesta ruta. Com totes les teves, fantàstica i amb algun element que sempre acaba sorprenent, com el tram de les Sorreres per a mi desconegut, que discorre per la gran extensió de dunes continentals, tot un descobriment per a mi, i l'arribada a la cova del Lladre. Ara acabo d'entendre per què en dius que és terreny de mala petja!
    Després de la cova del Lladre, potser no vàrem saber trobar el lloc on el sotabosc era més net i ens vàrem emboscar una mica fins que vàrem arribar a la línia elèctrica.
    Moltes gràcies per compartir-la!

  • Foto di el capi

    el capi 16-giu-2021

    Gràcies a tu pel comentari Josep, una bona ruta per aquest dies de calor que estem patint, transcorrent aquesta, per força trams ombrejats.
    Et comento que quant preparava la ruta vaig veure un track penjat al wikiloc que baixava de la Cova del Lladre pel lloc oposat a la pujada, extraviant-se tornar un tram enrere, cosa que em va semblar interesant, (sempre que fos factible). És ser que no hi ha camí però sí un sotabosc que et permet baixar sense cap dificultat...lamento aquesta petita “ensigalada” a las acaballes de la sortida.
    És un plaer compartir i gràcies per la valoració de aquesta ruta...salut!!

  • Foto di Josep M Fusté

    Josep M Fusté 17-giu-2021

    Una mica d'aventura sempre està bé

Puoi o a questo percorso