Punta del Fangar
Foto del percorso
Autore
Statistiche del percorso
- Distanza
- 15,04 km
- Dislivello positivo
- 115 m
- Difficoltà tecnica
- Medio
- Dislivello negativo
- 115 m
- Altitudine massima
- 7 m
- TrailRank
-
87
4,7
- Altitudine minima
- -12 m
- Tipo di percorso
- Anello
- Coordinate
- 1282
- Caricato
- 18 agosto 2020
vicino a Riumar, Catalunya (España)
Visualizzato 2162 volte, scaricato 119 volte
Foto del percorso
Descrizione dell'itinerario
8 d’agost de 2020
Un imprescindible d'estiu! mentre encara és possible.
Després de visitar, aquest estiu diferent que ens ha tocat a viure, des dels cims del Pirineu i Prepirineu, passant per les planes de ponent, i a la recerca de l'aigua del Port, canvio de registre diametralment i torno a les meves arrels: al delta.
Un delta que el terrible temporal Glòria ha deixat tocat de mort, més encara, aquest passat hivern. Les administracions segueixen mirant en una altra direcció, mentre al sud de catalunya estem patint una regressió brutal que acabarà en un dels paissatges més singulars del nostre país, i amb el futur de molta gent que directa o indirectament, vivim d'aquesta meravella de la natura.
Aproximació.: Des de Deltebre, al cor del delta, prenem la TV-345. Els nombrosos indicadors ens portaràn a la platja de la Marquesa, seguint la Séquia d'Illa de Mar, entre el verd interminable dels arrossars. Al final del camí, i a la vora del restaurant Los Vascos, podem deixar el cotxe.
Itinerari: Donem la volta al restaurant, per l'escollera de roques que el protegeixen del cops de mar, fruit de la inexorable regressió que en aquest punt del delta és especialment dura. i trobem l'inici de la ruta. Tancat per una cadena, s'impedeix l'accés a vehicles.
A partir d'aquí no hi ha pèrdua, només cal seguir la platja a trenc d'onada fins a la mateixa punta del Fangar. El Parc Natural ha marcat tot l'itinerai amb canyes i un fil, que limita la zona de nidificació. Tant sols cal respectar-ho i mai transpassar aquests limits. D'aquesta manera podem gaudir d'aquest espectacular espai natural, sense molestar les innombrables espècies de gavines, xatracs o fumarells que hi nidifiquen, així com un sistema dunar, únic a Catalunya i les nombroses plantes de salobrar que també podem trobar en aquest singular paisatge. Llàstima que aquest mateix criteri de limitar l'accés de la gent, que gaudeix de visitar a peu aquests paisatges, marcant el terreny, no es faci extensiu a zones com la platja de Buda, o a la punta de la Banya... malauradament no tothom sap respectar les normes, i d'aquí les prohibicions i limitacions d'accés.
De camí gaudeixo d'una espectacular sortida de sol a la mar, de la zona dunar, de la famosa farola, el far del Fangar, amb el vértex geodèsic...
Seguint la vora de la mar anem girant cap al sud, i ens situem al davant del proper poble de l'Ampolla. Finalment, quasi a la punta de l'arenal, un tancat de fil ens impedeix seguir fins a la mateixa punta, parcialment inundada.
Els flamencs pasturen tranquils per la punta. Bernats pescaires, xatracs, ànecs blancs... un espectacle. Propera hi veiem el que queda d'una vella caseta d'uralita, refugi de mariscadors i pescadors, en altres temps.
Tornem sobre els nostres passos en direcció contraria fins a una bifurcació, sempre marcada per les canyes i fils, que ens mostra el camí de tornada, ara prenen una linia recta per la part interna del Fangar.
Envoltem una gran tora de sorra i vegetació, encara a la punta del Fangar, per visitar les restes d'una mena de barraca que curiosament ha estat engolida per la sorra de les dunes.
El camí, en direcció sud-est, ens porta al centre de l'istme del Fangar, on també trobem per l'esquerra un altre camí delimitat que ens portaria novament al far. Seguim recte i aviat trobem el mirador del Fangar, amb l'accés tancat per trobar-se en molt mal estat.
Poc a poc ens acostem a la part més interna de la badia del Fangar, on es tornen a formar dunes, densament poblades per plantes especialitzades en sobreviure en aquest ecosistema tant rigorós com són les dunes i salobrars: rabe de mar, fonoll marí, soses...
El camí creua una duna i es situa al llindar dels arrossals. Els ressegueix uns metres per tornar a la platja, on hem iniciat la travessa. Poc més endavant retrobem l'escollera del restaurant, i el cotxe.
Una volta espectacular que recomano fer a punta de dia per evitar la calor, i gaudir, com així ha estat, d'una fabulosa sortida del sol.
Us imploro sobretot que sigueu respectuosos amb els límits marcats, i en no deixar rastre del vostre pas. Així podrem seguir gaudint d'aquest paissatge únic del Parc Natural del Delta.
Salut i platja!!!
Un imprescindible d'estiu! mentre encara és possible.
Després de visitar, aquest estiu diferent que ens ha tocat a viure, des dels cims del Pirineu i Prepirineu, passant per les planes de ponent, i a la recerca de l'aigua del Port, canvio de registre diametralment i torno a les meves arrels: al delta.
Un delta que el terrible temporal Glòria ha deixat tocat de mort, més encara, aquest passat hivern. Les administracions segueixen mirant en una altra direcció, mentre al sud de catalunya estem patint una regressió brutal que acabarà en un dels paissatges més singulars del nostre país, i amb el futur de molta gent que directa o indirectament, vivim d'aquesta meravella de la natura.
Aproximació.: Des de Deltebre, al cor del delta, prenem la TV-345. Els nombrosos indicadors ens portaràn a la platja de la Marquesa, seguint la Séquia d'Illa de Mar, entre el verd interminable dels arrossars. Al final del camí, i a la vora del restaurant Los Vascos, podem deixar el cotxe.
Itinerari: Donem la volta al restaurant, per l'escollera de roques que el protegeixen del cops de mar, fruit de la inexorable regressió que en aquest punt del delta és especialment dura. i trobem l'inici de la ruta. Tancat per una cadena, s'impedeix l'accés a vehicles.
A partir d'aquí no hi ha pèrdua, només cal seguir la platja a trenc d'onada fins a la mateixa punta del Fangar. El Parc Natural ha marcat tot l'itinerai amb canyes i un fil, que limita la zona de nidificació. Tant sols cal respectar-ho i mai transpassar aquests limits. D'aquesta manera podem gaudir d'aquest espectacular espai natural, sense molestar les innombrables espècies de gavines, xatracs o fumarells que hi nidifiquen, així com un sistema dunar, únic a Catalunya i les nombroses plantes de salobrar que també podem trobar en aquest singular paisatge. Llàstima que aquest mateix criteri de limitar l'accés de la gent, que gaudeix de visitar a peu aquests paisatges, marcant el terreny, no es faci extensiu a zones com la platja de Buda, o a la punta de la Banya... malauradament no tothom sap respectar les normes, i d'aquí les prohibicions i limitacions d'accés.
De camí gaudeixo d'una espectacular sortida de sol a la mar, de la zona dunar, de la famosa farola, el far del Fangar, amb el vértex geodèsic...
Seguint la vora de la mar anem girant cap al sud, i ens situem al davant del proper poble de l'Ampolla. Finalment, quasi a la punta de l'arenal, un tancat de fil ens impedeix seguir fins a la mateixa punta, parcialment inundada.
Els flamencs pasturen tranquils per la punta. Bernats pescaires, xatracs, ànecs blancs... un espectacle. Propera hi veiem el que queda d'una vella caseta d'uralita, refugi de mariscadors i pescadors, en altres temps.
Tornem sobre els nostres passos en direcció contraria fins a una bifurcació, sempre marcada per les canyes i fils, que ens mostra el camí de tornada, ara prenen una linia recta per la part interna del Fangar.
Envoltem una gran tora de sorra i vegetació, encara a la punta del Fangar, per visitar les restes d'una mena de barraca que curiosament ha estat engolida per la sorra de les dunes.
El camí, en direcció sud-est, ens porta al centre de l'istme del Fangar, on també trobem per l'esquerra un altre camí delimitat que ens portaria novament al far. Seguim recte i aviat trobem el mirador del Fangar, amb l'accés tancat per trobar-se en molt mal estat.
Poc a poc ens acostem a la part més interna de la badia del Fangar, on es tornen a formar dunes, densament poblades per plantes especialitzades en sobreviure en aquest ecosistema tant rigorós com són les dunes i salobrars: rabe de mar, fonoll marí, soses...
El camí creua una duna i es situa al llindar dels arrossals. Els ressegueix uns metres per tornar a la platja, on hem iniciat la travessa. Poc més endavant retrobem l'escollera del restaurant, i el cotxe.
Una volta espectacular que recomano fer a punta de dia per evitar la calor, i gaudir, com així ha estat, d'una fabulosa sortida del sol.
Us imploro sobretot que sigueu respectuosos amb els límits marcats, i en no deixar rastre del vostre pas. Així podrem seguir gaudint d'aquest paissatge únic del Parc Natural del Delta.
Salut i platja!!!
Waypoint
Incrocio
1 m
Panorama
Parcheggio
Punto di birdwatching
Foto
Commenti (6)
Puoi aggiungere un commento o una recensione a questo percorso
Ho seguito questo percorso verificato Mostra di più
Informazioni
Facile da seguire
Paesaggio
Medio
Gràcies per penjar la ruta. L'hem feta aquest dimecres dia 16 setembre 2020. Vam començar a caminar a les 8:00 h. i vam arribar a Los Vascos a les 12:30 h. Bona ruta i fàcil de seguir. Sense perill de perdre la sendera. Consell: per evitar la calor, millor fer-la a la primavera o a la tardor.
Cert Paco. Gràcies pel comentari, i afegiria respectar el calendari de nidificació...
Ho seguito questo percorso Mostra di più
Informazioni
Facile da seguire
Paesaggio
Facile
Gràcies per compartir la ruta. L'hem feta al gener i suposo que no es epoca de nidificació, jejej, però igual val la pena fer-la. Suposo que per això no hi havia fil, encara que si que estaven els pals que t'ajuden a seguir la ruta.
Ho seguito questo percorso Mostra di più
Informazioni
Facile da seguire
Paesaggio
Facile
Molts gent fins el far. El millor que després trobes grups de flamencs bastant a prop de la platja que paga la pena veure de tan a prop.
Ho seguito questo percorso Mostra di più
Informazioni
Facile da seguire
Paesaggio
Medio
Ruta espectacular no pude hacer todo el recorrido circular por las condiciones de viento que encontramos por lo que tengo excusa para volver y disfrutar de nuevo de las dunas, el mar y ese faro con su vértice geodésico. Pienso que no habrá muchos a nivel del mar
Moltes gràcies Joanott , Pep i Gollum per les vostres valoracions i comentaris!!