Pego: la marjal de Pego-Oliva

Hem visitat el P. N. de la marjal Pego – Oliva, deixant el cotxe en la zona habilitada per a aparcament, prop de la muntanyeta verda. Hem fet un itinerari combinat de dos rutes: una numerada amb el número 3 dedicada a l'ornitologia i una altra el número 1 o general.

Hui, l’últim dia de juliol observem que les mates d’arròs estan molt crescudes, en algun bancal deuen estar prop a 1 m d'altura. I ja es veuen les espigues de l’arròs.
No portàvem cap de pla establit per a l'itinerari. Hem transitat per camí ample, al costat esquerre de la séquia mare del Marjal Major.
A la primera intersecció a la dreta ens hem trobat en un motor encarregat de donar-li moviment a l’aigua i fer-la circular a través dels diferents canals. Com hem pogut comprovar no es tracta d’aigua estancada. Cada bancal disposa d'entrada i eixida d’aigua. Cosa que li conferix les propietats d'aigua corrent, ben oxigenada i exempta de mals olors.
Hem tingut la sort de trobar una colla de treballadors que estaven birbant.
I no ens hem pogut alliberar de les picades dels mosquits. Gràcies a un oli que els espanta hem pogut fer la ruta sense massa picades.
Més avant hem arribat a la Séquia Mare de les Tanques del Bullent i hem fet un trajecte d’anada i tornada pel camí de les tanques del Bullent, arribant a la carretera CV-678, rodejats de bancals d’arròs. Després pel mateix camí, que canvia de nom a camí del Racó hem tirat cap al nord, seguint per la dreta del riu Vedat passant per la parada de sant Pere, i a partir de l’assut canviem al costat esquerre del riu, i pel camí de la urbanització de sant Pere hem arribat a l'Ullal del burro, també conegut com la font Salada.
La font Salada és un naixement d’aigua a la temperatura constant de 23 °C, la qual cosa la convertix en un lloc molt concorrit. La gent desfruitava de les bones condicions d'esta font d’aigües cristal·lines, prenent un bany reconfortant i saludable.
Hem tornat sobre els nostres passos i hem arribat a uns panels informatius seguint un itinerari saludable que ens porta al naixement del riu Bullent.
El riu Bullent és un riu ple de vida. També és conegut com la séquia del Vedat o del Riu Vedat en Oliva.
A la nostra esquerra queda la muntanyeta verda a la qual li donarem la volta per a eixir a la seua part del sud a on tenim aparcat el cotxe.
Donant ací per finalitzat un passeig per la marjal que ens ha paregut curt i de segur que tornarem un altre dia per ampliar coneixements.

Algunes informacions interessants sobre la marjal Pego – Oliva:

ITINERARI SALUDABLE:

La marjal i els serveis dels ecosistemes:

El paper de la biodiversitat és clau en el bon funcionament dels ecosistemes, la qual cosa repercuteix directament en el benestar humà. Les zones humides són espais que acullen una gran biodiversitat i poden ser grans aliades i poden ser grans aliades en front del canvi climàtic. El seu coneixement i estima són imprescindibles per a facilitar la seua millora i conservació.

Els aiguamolls com El Parc Natural de la Marjal de Pego – Oliva, són indispensables pels innombrables beneficis o serveis que brinden a la humanitat. Aquests espais regulen esdeveniments climàtics extrems, com a inundacions, mitiguen el canvi climàtic amb captura de CO2, netegen l’aire, són reserves d’aigua i a més a més, la depuren, beneficien l’agricultura i la ramaderia i mantenen la biodiversitat.


EL RIU BULLENT, UN RIU PLE DE VIDA:

Les aus de les zones de ribera:

El Bullent és un riu singular de la costa mediterrània, amb aigües cristal•lines i elevada qualitat mediambiental. És el més cabalós d’Europa (amb la menor distància) i abasteix a la Marjal d’aigua pura per la zona nord.
En ell viuen una gran quantitat d’espècies bioindicadores de la qualitat de l’aiguamoll. El riu serpenteja a través de xicotetes muntanyes en les quals predomina la vegetació típica del matollar mediterrani (màquia) fins a arribar a la marjal.
A més de la biodiversitat d’aus que podem observar, hi ha una espècie molt més difícil de localitzar: el Samaruc (Valencia Hispanica) un xicotet peixet en perill d’extinció.
La destrucció de les zones humides, els productes fitosanitaris, l’extracció abusiva d’aigua dels aqüífers, l’alteració de les riberes i llits dels rius, així com les espècies invasores han provocat que molta flora i fauna aquàtica estiga a punt de desaparèixer.
Moltes d’aquestes aus estàn amenaçades i figuren en els catàlegs (nacional i autonòmic) d’espècies protegides.