Scarica

Distanza

76,61 km

Dislivello positivo

3.744 m

Difficoltà tecnica

Difficile

Dislivello negativo

3.918 m

Altitudine massima

958 m

Trailrank

58

Altitudine minima

146 m

Tipo di percorso

Solo andata

Tempo

17 ore 50 minuti

Coordinate

4552

Caricato

20 settembre 2015

Registrato

settembre 2015
Lascia il primo applauso
Condividi
-
-
958 m
146 m
76,61 km

Visualizzato 1316 volte, scaricato 74 volte

vicino a El Brull, Catalunya (España)

Espectacular marxa de 81.400 km, la mítica Catalana.
A estat dura peró amb una satisfacció personal increíble.
Moltes gràcies Quima Baena i Joan Olivella, per guiar-me i el saber que cal fer en tot moment.
Moltes gràcies a l´organització.

Travessa Matagalls-Montserrat

La Travessa Matagalls-Montserrat és una caminada de resistència no competitiva que organitza anualment el Club Excursionista de Gràcia des de 1972. La travessa discorre per camins de muntanya entre la serralada del Montseny i el massís de Montserrat. La sortida és a Coll Formic (municipi de El Brull) a 1.145 metres d'altitud al peu del Matagalls i l'arribada és al davant del Monestir de Montserrat a 709 metres.[1]

L'objectiu consisteix a realitzar el recorregut que cobreix una distància de 85,5 Km i acumula un desnivell de 5.980 metres, en menys de 24 hores.

Originàriament es sortia des del cim del Matagalls (1.699 m.), però el 1998 es traslladà el punt de sortida per motius mediambientals. Seguint aquest criteri es limità la inscripció a 3.000 participants, tot i així alguns excursionistes opten per fer el recorregut per lliure.

La prova està organitzada pel Club Excursionista de Gràcia i començà l'any 1972, repetint-se biennalment als seus inicis i anualment des del 1989.

La travessa es creà en memòria de mossèn Jaume Oliveras i Brossa (1877-1957), un dels pioners del muntanyisme a Catalunya i que realitzà aquesta travessa per primera vegada el 4 d'agost del 1904. El recorregut de la travessa és el següent: Coll Formic (El Brull) - Aiguafreda - Sant Llorenç Savall - Vacarisses - Monistrol de Montserrat - Monestir de Montserrat.

L'any 2009 arribà a la seva trentena edició. Fou puntuable per a la 12a Copa Catalana de Caminades de Resistència de la FEEC. Tot i no ser competitiva, el millor registre el marcà Lluís Baella en 8 hores i 13 minuts, mentre que la primera dona, Carme Boada, ho féu en 11 hores i quart.[2] També cal destacar que fou la primera ocasió que les inscripcions es feren per Internet, i que el transcurs de la marxa fou seguit via satèl·lit.
Approvvigionamento

Avituallament Sant Llorenç Savall, 42 KM

Sant Llorenç Savall és una vila i municipi de la comarca del Vallès Occidental en la part septentrional d'aquesta comarca, en el límit amb les del Moianès i el Vallès Oriental. Entre el seu patrimoni historicoartístic destaquen les ruïnes del castell de Pera, el Marquet de les Roques i l'església romànica de Sant Feliu de Vallcarca, així com les restes del dolmen de Roca Sereny descobert recentment. En el Serrat dels Tres Senyors, al nord-oest del terme.[3] Des d'aquest lloc el termenal amb Granera arrenca cap al nord-est, passa pel Coll del Serrat dels Tres Senyors, a l'extrem sud de Serrat del Vent, sempre seguint el traçat de la carretera local que mena a Granera, fins que arriba al Coll de la Descàrrega. En aquest lloc el termenal deixa la carretera esmentada per pujar al veí cim del Cogull, des d'on, ara cap al sud-est, ressegueix tot el Serrat de Trens. Al final del serrat esmentat, el termenal torç cap a llevant i s'adreça al Coll de Trens, a migdia de la masia de Trens. Encara cap a llevant, va a cercar l'extrem meridional del Serrat del Clapers, a migdia de la masia del Clapers, i damunt del Solell de Cal Mesquita. Des del Coll de Trens, i ja fins al final del límit amb Sant llorenç Savall, el termenal discorre pel capdamunt de la cinglera que separa l'altiplà del Moianès amb la vall de Vallcàrquera. Quan la carena arriba a l'extrem meridional del Camp dels Espernallacs, a l'extrem de ponent de la Cinglera del Salamó, es troba el triterme entre Granera, Sant Llorenç Savall i Gallifa. És un recorregut de 7 quilòmetres, que deixa en terres de Granera les heretats de l'Otzet, Biguetes, Trens, Coronell, la Païssa i el Salamó, i, pel costat de Sant Llorenç Savall, Saladelafont, el Galí, l'antic poble rural de Vallcàrquera, o de Sant Feliu de Vallcàrquera, Can Salvi i Salallacera
Punto informativo

Control 5 Pista del Dalmau, 47.6 Km

Punto informativo

Control 6, Torrent de les Saleres, 55.5 Km

Approvvigionamento

Avituallament Camí Moliner 57 Km

Punto informativo

Control 7 Cta de Rellinàs Km 65.1

Punto informativo

Control 8 Les Vendranes Km, 67.5

Approvvigionamento

Avituallament de Vacarisses Km 69.8

Vacarisses és un municipi de la comarca del Vallès Occidental. Situació[modifica | modifica el codi] Amb una extensió de 40,54 km² es troba en una petita depressió (l'altura mitjana del terme és de 385 m) d'accidentat relleu que s'obre en els contraforts occidentals de la Serralada Prelitoral (de 940 m al Castellsapera). Vacarisses enllaça amb l'autopista C-16, l'autovia de Terrassa a Manresa, i l'antiga carretera de Gràcia a Manresa. A pocs kilòmetres del nucli urbà hi ha l'estació de ferrocarril de RENFE (línia de Barcelona a Saragossa) que, a més, disposa d'un baixador a l'estació de Torreblanca. Història[modifica | modifica el codi] El terreny accidentat i l'escassetat de fonts poden haver determinat la falta d'elements arqueològics de la prehistòria, les restes més antigues són de l'època neolítica. El lloc de Vacarisses s'esmenta per primer cop en un document de l'església de Sant Fermí (l'església antiga de Rellinars) al segle X. Cal dir que Vacarisses va formar durant molts segles un sol municipi amb el terme de Rellinars. Vora el poble, en un pujol hi ha la Torrota, una torre de planta circular que servia de punt de vigilància, comunicada visualment amb la torrota de Monistrol i amb la de l'Obac. Cal relacionar el castell de Vacarisses amb Guillem de Montcada, ja que a la segona meitat del segle XI era posseït per aquesta família, i a més Guillem de Montcada s'anomena de Vacarisses o de Muntanyola en els primers documents en què és esmentat, a finals del segle X. Tot i que el castell estava en mans dels Montcada i que a principis del segle XIV la castlania l'exercien els Castellet, sembla que la senyoria superior devia pertànyer al rei, ja que el 1358 Pere el Cerimoniós el va vendre, juntament amb la jurisdicció, al seu conseller Jaume Desfar. El castell va ser propietat d'aquesta família fins finals del segle XVI, quan Isabel Desfar es va casar amb el capità Francesc Amat i la senyoria va passar a aquesta família. L'any 1670, el castell és en poder de Josep d'Amat i de Planella, que contreu matrimoni amb Marianna de Junyent. A aquest cavaller, Felip V li va atorgar el 1702 el títol de primer marquès de Castellbell. Al castell de Vacarisses hi nasqué un fill seu, Manuel d'Amat i de Junyent, que va aconseguir per mèrits de guerra, ser tinent general de l'exèrcit i més tard governador de Xile i virrei del Perú. Essent virrei del Perú, es va recordar dels seus compatricis i va fer vint-i-sis dots, per ser lliurats entre la gent del seu poble natal. Territori[modifica | modifica el codi] Encara que hi ha moltes fonts al terme, únicament són notables pel seu cabal les fonts de Can Còdol, i per això Vacarisses sempre ha estat terra de secà. Les característiques físiques dels sòl no han permès una mecanització industrial, i ara només es treballen unes 25 ha de secà i uns quants horts familiars. El bosc ocupa gran part del terme, i hi ha caça menor (conills i perdius) i algun senglar. Abans, els anys de pluges favorables, s'hi recollien bolets. Els conreus que ocupaven bona part del terme han estat abandonats o s'ha urbanitzat el seu terreny, ja que ara l'economia es basa en la indústria i els serveis. Demografia[modifica | modifica el codi] La prosperitat agrària va fer que la població augmentés durant el segle XIX: es va passar de 659 habitants l'any 1787 a 986 el 1860. A principis del segle XX, però, ja va començar a disminuir. El 1900 hi havia 808 habitants, el 1930 n'hi havia 507 i el 1960, 383. Després, el 1970 va augmentar fins a 410 habitants, el 1979 a 429 i el 1981 a 443. L'any 1989 tenia 745 habitants. Actualment té un padró municipal de 4.802 habitants, població que augmenta considerablement els caps de setmana i els períodes estivals. Formen el municipi juntament amb el nucli urbà o nucli antic les següents urbanitzacions: Bonavista, Ca l'Oliva, Can Serra, Els Caus, La Colònia Gall, La Coma, L'Eixample, La Farinera, El Fresno, El Palà, La Creu, El Pau Gran, Torreblanca I, Torreblanca II, Carena Llarga i El Ventaiol. Sense oblidar el Polígon Industrial de Can Torrella.
Punto informativo

Control 9 Carena Hostal de la Creu Km 75.1

Punto informativo

Control 10 Pista de L´aigua 78 Km

Per fí l´última pujada, fins a la meta!!!
Punto informativo

Control 1 Dolmen de can Serra de l´Arca, 5.6 Km

Dolmen de can Serra de l´Arca. Els dolmens montsenyencs que han estat trobats majoritàriament a la Serra de l'Arca, entre Aiguafreda i el Brull, daten del final del Neolític, al voltant del segon mil·leni abans de Crist. Són sepulcres megalítics a l'interior dels quals s'inhumaven els cadàvers envoltats de les seves armes i d'algunes ofrenes. La paraula dolmen prové de l'expressió bretona “tol men”, que significa "taula de pedra”. El gran Dolmen d’ Aiguafredaestà situat dins la propietat de can Brull en terme d' Aiguafreda, al pla del Boix a la serra de l'Arca. Està format per quatre grans lloses verticals i una d'horitzontal en forma de túmul i era un monument funerari. Va ser construït pels habitants de la zona entre els segles XXV i XX a. C.
Approvvigionamento

Avituallament AIGUAFREDA, 10.7 Km

Aiguafreda és un poble i municipi de la comarca del Vallès Oriental, a l'extrem nord de la comarca. Es tracta d'un terme de transició entre les comarques del Vallès Oriental i d'Osona, fins al punt que sovint se l'ha associat a aquesta segona comarca, i han estat diverses, al llarg de la història, les peticions per a un canvi d'adscripció comarcal. A la serra de l'Arca hi ha un gran dolmen que testimonia l'antiga ocupació del territori, però la primera referència històrica del topònim Aiguafreda apareix en llatí (Aqua frigida) l'any 898 en l'acta de consagració de l'església del Sant Martí del Congost, actualment coneguda amb el nom d'Aiguafreda de Dalt. La població medieval es trobava repartida en diverses cases de pagès de la part muntanyosa: el Saüc, Can Serra de l'Arca, l'Aragall, etc. Vivien de l'agricultura, de la ramaderia i de l'explotació del bosc. Originalment, els boscs eren formats per alzines i roures, aquests darrers trobant-se sobretot en les zones obagues. El poble actual va néixer al voltant del camí que anava de Barcelona a Vic, on s'havien instal·lat algunes ferreries i alguns hostals als segles XVII i XVIII. Al segle XIX hi havia algunes vinyes que desaparegueren amb la fil·loxera. A partir de 1875, amb l'arribada de la via fèrria, el poble coneixerà canvis importants en la seva economia: instal·lació de l'empresa tèxtil Serra i cases d'estiueig als anys 20 i 30. Al començament del segle XX, tot i continuar essent una vila bosquetana (i poc agrícola), té un considerable desenvolupament comercial i industrial. Després de la Guerra Civil, Aiguafreda no va començar a desvetllar-se fins als anys 60, època de prosperitat. L'augment de la població, tant per la natalitat com per la immigració, l'expansió i la diversificació de la indústria (tèxtil, filatura, mobles, construcció de xalets) i l'expansió urbanística han col·laborat al creixement de la població. Entre els anys 80 i actualment, Aiguafreda no ha conegut grans canvis demogràfics, en part ajudada per la manca de sòl pla. Per aquest fet, la població no ha arribat als 3.000 habitants.
Punto informativo

Control 2 Pla de la Garga 14.2 Km

Replà d’erosió de la capçalera del Congost, de 640 a 800 m d’altitud, constituït pel mateix material calcari de l’Eocè mitjà que forma els cingles de Bertí, que el limiten per l’E; és recobert de margues d’un gris blavenc, parcialment buidades per l’erosió. És drenat cap al Congost, directament per un seguit de graus que fendeixen els cingles de Bertí, i amb una certa indecisió per la riera Blanca. La població hi és escassa i es reparteix entre els termes de Centelles (el Cerdà de la Garga, el Carrer de les Comtesses) i Aiguafreda (Sant Miquel Sesperxes)..
Punto informativo

Control 3 Casa de la Rovireta, 23.1 km

Approvvigionamento

Avituallament Coll de Poses, 26.4 Km

El Coll de Poses és una collada situada a 697 metres d'altitud. Està situat en el límit dels termes municipals de Sant Feliu de Codines, de la comarca del Vallès Oriental i de Sant Quirze Safaja, de la del Moianès. Està situada en el punt quilomètric 26,1 de la carretera C-59, a llevant de la Masia Coll de Poses i a ponent de la urbanització dels Pinars del Badó. És, de fet, l'extrem oriental del Serrat del Maset.
Valico

Control 4 Coll de Matafaluga, 31.5 Km

Commenti

    Puoi o a questo percorso