Ibon Pixon (variant)

Variant de la pujada al solitàri Ibón Pixón. Aquesta variant ens estalvia una mica de pujada i distància respecte a la tradicional pujada des del Càmping del Forcallo (https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ibon-pixon-19474415 ). Tot i això, cal dir que la forta pujada final no ens l'estalviarem pas...

En aquest cas seguim en cotxe per la pista que porta al refugi de Viadós però just abans de travessar el riu Zinqueta prenem una pista que surt a la nostra dreta en direcció a la Basa de l'Avet. Seguint aquesta pista després de creuar una porta que cal deixar tancada (o oberta si esque ja ho estava) trobem un parell de girs tancats a la dreta. En el segon d'ells te lloc a 1600 m d'alçada i d'ell parteix una pista herbosa a lesquerra. Deixiem el cotxe al marge de la pista i comencem a caminar per la pista herbosa.

Degut a l'estiu plujos que hem tingut aquest 20198, just al començar a caminar ja ens trobem amb el primer trobem amb el primer dels quatre rierols que trobarem abans d'abandonar la pista. El camí no esta fitat ni assenyalat pero és fàcil de seguir degut a que es tracta d'una pista flanquejada per bosc. Després d'un kilòmetre trobem el darrer rierlo que no és més que el provenint de l'ibon Pixon, situat uns 400 metres més amunt.

Uns metres més enllà del rierol s'acaba la pista en una clariana rodona.El camí clàssic de lÍbon Pixón (indicat per senyals verdes) està a poc més de 40 metres però no és visible des dáquest punt i cal travessar el bosc. Malgrat tot, trobar-lo és fàcil. Podem seguir recte prolongant imaginàriament la pista que ens ha portat fins aquí fins creuar-lo o be podem girar a la dreta seguint una fita.

Una vegada enllaçat el corriol que puja a l'ibón (assenyalat amb fites i alguns senyals verds) cal que el prenem cap a la dreta seguint amunt. En pocs minuts sortim a un prat seguint la llera d'un rierol sec. El camí i les fites ens indiquen quan creuar-lo. Ja encarats cap a la base de la pujada, caldrà creuar tres lleres més (dues amb aigua que ens permet refrescar-nos) per tal d'arribar a la pujada entre pedres que hem de superar.

Aquesta pujada és forta (son uns 220 metres de desnivell pel bosc) però només cal seguir els senyals verds i les fites. A l'estiu no te més dificultat que l'esforç que cal fer. Amb el terreny moll o glaçat pujar per aquí pot ser perillós.

Quaranta minuts després finalitzem la pujada i ara ja només 400 m amb un mínim desnivell ens separen de l'Ibón Pixón.

La tranquilitat de l'Ibón és excepcional. El dia que vam fer aquesta ruta (21 d'agost de 2018) vam estar una hora a l'ibon i només vam veure una persona. Estava fent la molt exigent ruta de Puen d'els Pecados-Ibon de Sen-Ibon de la Solana-Ibon Pixon-Puen d'els Pecados (exigent per la pujada, pel sentit de l'orientació que es necessita i pel terreny). I ens va comentar que aquest era el més maco dels tres ibons. Està envoltat d'alguns arbres que ens donen ombra i on podem descansar i menjar quelcom.

La tornada la fem pel mateix camí