IBDES

IBDES:

Ibdes és un municipi i localitat espanyola de la província de Saragossa, a la comunitat autònoma d'Aragó. El terme municipal, ubicat a la comarca de la Comunitat de Calataiud.

La població està enquadrada al triangle turístic compost pel monestir de Pedra i els balnearis d'Alhama d'Aragó i Jaraba.

La localitat està situada sobre una petita muntanya de terrer i des de l'església que presideix el poble a la part alta, es van desgranant els costeruts carrers a manera de ventall que cauen sobre la falda del turó fins arribar al carrer major.

Limitat per dos barrancs (el de Sant Gregori i el de la Porta Aldea), Ibdes actualment ha crescut en extensió, en construir-se diversos habitatges a l'entrada nord sota el barri de les coves o de la Peña Rubia i sobretot a la zona sud del poble, del barri anomenat de la Vegatilla.

El carrer major o Rua, amb la companyia de la sèquia que discorre en paral·lel a ella, travessa tot el poble delimitant-lo pel sud-est. La nova variant de la carretera ha pres als nostres dies aquest paper.

Al municipi hi ha la gruta de les Meravelles, formada per estalactites i estalagmites d'uns 50 000 anys d'antiguitat. A la gruta s'hi accedeix a peu, i no està sempre oberta. També s'ubica al terme la cascada de la Paradera.

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL ARCANGEL A IBDES:

El temple s'aixeca sobre el turó que domina el caseriu, ocupant el solar de l'antic castell, ja existent el 1357, quan va ser reconquerit per Pere IV, i al que possiblement va pertànyer la torre que actua com a campanar de l'església.

El temple presenta planta de saló, compartint característiques amb altres esglésies d'aquesta tipologia construïdes al segle XVI a Aragó: consta de tres naus i capçalera poligonal, tot cobert amb voltes de creueria estrellada. Les voltes baixen en arcs de mig punt que a la vegada recolzen en pilars fasciculats amb fins a baquetons. Es configura així un espai homogeni i sobri, amb paraments arrebossats i pintats que augmenten la lluminositat aconseguida per les obertures laterals, de mig punt, i una gran rosassa situada al mur dels peus; en aquest àmbit es destaquen els nervis i pilars en pedra vista, estant els últims decorats amb capitells de formes jòniques i als fustes imatges sobre mensulites amb un mascaró amb dosser decorat amb una venera, i mènsules. Dentre els seus elements mobles destaquen el retaule major, obra de Pietro Morone i Juan Martínez de Salamanca, deixebles de Damián Forment i l'òrgan del segle XVIII realitzat per Bartolomé Sánchez.

A l'exterior, mostra fàbrica de carreuat en gres vermellós que crea un atractiu contrast cromàtic amb la calcària grisa emprada a la galeria d'arquets que corona la construcció i als pinacles que rematen els contraforts. El volum unitari està jalonat pels potents contraforts rematats en pinacles. La portada principal, al mur Sud, s'allotja sota arc aixopluc i mostra una composició renaixentista molt avançada, ja manierista, rematada amb una bella escultura del sant titular. En aquest mateix mur trobem una altra portada secundària, semicircular amb motlluració gòtica. A la façana occidental, sota la rosassa, es disposa, entre dos contraforts, una tercera portada dovellada, també de caràcter secundari i que es troba tapiada. Adossada als peus del mur Nord s'aixeca la torre, anterior a la construcció del temple, i s'hi ha afegit un cos de campanes

La construcció de l'església va ser concertada el 1517 amb el mestre d'obres Martín Camacho, col·laborant com a picapedrer Rodrigo Marrón a qui el 1526 els administradors de la fàbrica van instar a concloure les obres; el 1539 es va assentar la pila baptismal, per la qual cosa és probable que els últims treballs s'haguessin prolongat fins aquell moment. Aquest mateix any apareix documentat el primer enterrament a l'interior de l'església.

CASCADA DE LA PARADERA:

Situada a pocs metres de la Gruta de les Meravelles d'Ibdes, l'origen d'aquesta cascada és una presa petita construïda per alimentar una central hidroelèctrica construïda al segle XIX, en funcionament fins a la dècada dels seixanta del segle XX.

Tenia una passarel·la elevada per permetre la regulació de la presa que ara serveix per contemplar el salt d'aigua des de dalt del paratge.

L'aigua del riu es precipita en una àmplia cascada que desemboca a la part més profunda, com un petit congost, i la vegetació inunda els marges convertint l'espai en un autèntic verger esquitxat per les gotes d'aigua que brollen del salt. L'entorn està condicionat per a la visita i com a àrea d'esbarjo amb un petit corriol que permet admirar el paratge natural.