Estanys del Circ dels Pessons (Grau Roig-Andorra)

Estanys del Circ dels Pessons (Grau Roig-Andorra)

Retrobada amb part de la família, als que no havíem vist des d’abans del confinament del març passat. Amb ells hem quedat a l’aparcament gran de l’Hotel Grau Roig, per fer una volta als Estanys del Circ dels Pessons als que no hem vingut des de fa un parell d’anys.

Des de l’aparcament anem en direcció a les pistes d’esquí amb la idea que una part agafarà l’autobús 4x4 estiuenc que puja a l’Estany Primer i els altres pujarem caminant pel corriol fressat que ressegueix el Circuit d’Skimo que travessa el Bosc del Peu dels Pessons, en paral·lel al Riu dels Pessons.

Dit i fet, mentre una part de la família espera l’autobús, nosaltres comencem a caminar en direcció sud-oest, seguint el primer pal indicador del Circuit de Montmalús. Poc més enllà trobem un gran plafó informatiu del Circuit dels Pessons que seguirem. Uns metres més enllà travessem el pont sobre el riu i, a l’altra banda, ja entrem al bosc i veiem els primers indicadors, blancs i taronges, del Circuit d’Skimo que seguirem fins al final.

És un corriol fressat que travessa el nomenat Bosc del Peu dels Pessons, un bosc molt bonic i amb grans matollars de neret, encara molt florit, sobretot a les parts més altes del camí. No hi ha pèrdua possible perquè està profusament senyalitzat cada pocs metres.

Amb alguns trams costeruts (el desnivell a guanyar és de 250 metres), però assequibles, anirem remuntant el corriol fins arribar a una clariana de bosc a tocar del Riu dels Pessons, on el Tuc fa el primer bany del dia.

Retornem al camí i seguim amunt fins una nova clariana-pista d’esquí de la que remuntem uns metres i, poc més enllà, per la dreta trobem un nou pal indicador del Circuit dels Pessons que no seguirem. Uns metres més amunt sí que girarem a la dreta per un corriol en ascens que, uns cent metres més enllà, ens deixa al Camí dels Pessons.

A la cruïlla amb el Camí dels Pessons (GR7), amb molta gent transitant, girem a la dreta per baixar a l’Estany Primer, que veiem al fons i on arribem en poca estona pel corriol fressat que travessa el riu i els rierols que desaigüen de l’estany per la banda dreta. Des de l’Estany Primer, en direcció oest, tenim grans vistes dels principals cims que conformen el Circ dels Pessons: Pessons, Ríbuls, Montmalús, Colells, Serra Seca, Menera i Bony d'Envalira. Un espectacle total.

Al bar-restaurant de l’Estany Primer retrobem la resta del grup familiar que fa una estona que s’espera i, ja reagrupats, decidim seguir la ruta dels llacs en sentit contrari a les agulles del rellotge perquè sabem que trobarem molta menys gent per aquesta banda de la Vall de la Solana.

Voltem per darrere el restaurant i anem a buscar el corriol molt fressat i amb un cert desnivell que, en poca estona, ens porta a una graonada verda i molt bonica.

Aquí trobem alguns pals indicadors de la Ruta dels Orris-Encamp que coincideixen amb la nostra.

En un no res arribem a una bifurcació a tocar de l’Estany Forcat on decidim aturar-nos per dinar i seguir, després, la resta del camí.

Agafem el corriol de l’esquerra per anar a buscar un lloc a l’ombra dels pocs arbres que veiem. Finalment el trobem i dinem tranquils i sense les aglomeracions que hem vist a l’Estany Primer. A més tenim vistes espectaculars de tots els cims que conformen el circ inclús, per la banda dreta, els dos pics del Cubil, l’Alt (esquerra) i el Baix (dreta) que tanquen el circ pel nord-est.

Després de dinar retornem a la bifurcació anterior i, ara sí, seguim amunt pel corriol que, en forta remuntada, ens deixa a una nova graonada herbada amb múltiples estanys i estanyols més petits coneguts com Estanys de la Solana, sota els Cubils.

Seguim corriol amunt, salvant diverses graonades i guanyant alçada de forma ràpida, fins que a prop de l’Estany de les Fonts trobem una cruïlla amb pal indicador. Seguim rectes, en direcció a l’estany, on arribem en un parell de minuts.

L’Estany de les Fonts és un del més grans i, per mi, el més bonic de tots. Emmarcat pels Pics de Pessons i Ríbuls, i envoltat de prats herbats, l’aigua transparent convida a ficar, al menys, els peus.

Descansem una estona per gaudir de l’entorn i per donar temps al Tuc per fer una parell de bons banys.

Tot i que tenim a prop l’últim dels estanys, el Cap dels Pessons, encara hi ha una bona pujada i requereix una mitja hora més de pujada, així que decidim girar cua perquè al Forcat ens espera la resta del grup.

Tornem enrere pel corriol i, arribats a la cruïlla senyalitzada amb el pal indicador, seguirem per la dreta en direcció a Grau Roig, ara per la Vall dels Pessons.

És un descens ràpid que en menys d’una hora ens baixa a l’Estany Forcat passant per diversos estanys: Sense Non (en alguns mapes he vist el nom de Sisè Estany), Rodó i el Meligar. Tots ells amb formes i entorns diferents i dels que val la pena gaudir amb calma.

De nou al Forcat ens retrobem amb la resta del grup i, després de fer un mos i descansar una mica, reprenem el camí de tornada pel mateix tram per on hem pujat al Forcat.

En poca estona ja som de nou a l’Estany Primer i, des d’aquí, ja baixem directes a Grau Roig per la pista principal de terra (GRP)

Com no hem pogut beure res al bar de l’Estany Primer (tanquen a les 17h.), quan arribem a l’Hotel Grau Roig ens acostem al bar i, ara si, ens podem refrescar una mica amb una bona cervesa.

Còmoda i tranquil·la ruta familiar pels Estanys dels Pessons, on feia temps que no veníem. Per repetir en qualsevol època de l’any, amb neu o sense.

Salut i bona caminada !