ENP de les Gavarres: pels volts de Llofriu, Palafrugell

OLIVERES

Oliveres centenàries de cal Gavatx resseguint el camí. Molí de vent per pouar aigua. El paisatge baixempordanès de plana agrícola és típicament mediterrani. Fins al segle passat hi era ben present la tríada d'olivets, camps de cereals i vinyes. Les vinyes es van perdre al tombant del segle passat amb l'arribada de la fil·loxera. Moltes oliveres moriren amb la fredorada del 1956.

CAN CATALANET

Can Catalanet i font. A l'esquerra, el mas Catalanet o casa Regàs. Als anys 70 Tusquets i Clotet van projectar aquesta residència per a Oriol Regàs, un dels artífexs de la gauche divine barcelonina. La nova construcció, adossada a la petita masia, s'estén sinuosa amb forma de piano de cua envoltant un espai central amb piscina. Si prenem el corriol de la dreta, a uns 90 m, passada la línia elèctrica, hi trobarem la font de mas Jofre o de can Catalanet.

BELVEDERE GEORGINA

Belvedere Georgina és un rojecte dels anys 70, també de Tusquets i Clotet, per a Georgina Regàs.

MINES DE TORRENT

Anada i tornada a les mines de Torrent. Un dels aprofitaments de recursos minerals de les Gavarres, conegut ja des de l'època medieval, era l'extracció de baritina i galenes argentíferes, molt riques en plom. A Llofriu, la mina "Maria" encara produïa 27 t de galena l'any 1958. Al davant de les galeries i sota la línia elèctrica, les piles de pedres que veiem són runams de gangues, materials petris que acompanyen el mineral metal·lífer que no s'aprofitaven. Les reixes de seguretat a les entrades de les mines són dissenyades per no dissuadir als rats-penats de l'ús d'aquestes cavitats artificials com a refugis.

SUREDA PELADA

Sureda en explotació amb murtres. Unes 12.000 ha de les Gavarres són suredes. Representen gairebé una quarta part de les suredes catalanes i la meitat de les suredes protegides. La sureda és explotada per produir suro per a l'elaboració de taps. En aquest sector, al sotabosc de la sureda, hi creixen murtres (Myrtus communis), arbusts de fulles oposades, perennes, coriàcies, amb glàndules translúcides mirades a contrallum que contenen els olis essencials que fan que siguin molt aromàtiques.

FONT DE LA TEULA

És una de les més freqüentades pels palafrugellencs i de les poques que encara ragen. La font, d'aigües ferruginoses, fou realitzada a finals del segle XIX. La propietat era de la família Barris, surers de Palafrugell. Fou restaurada als anys 40 per Joaquim Trill i, de nou malmesa i abandonada, tornada a restaurar el 1991.

RIERA AMB ROURES

A les Gavarres els roures són escassos. En trobem en indrets baguenys, a les vores de torrents humits o a llocs plans de sòls profunds, gairebé sempre formant boscos mixtos amb alzines. A més d'escassos per raó del clima, durant dècades se'ls ha seleccionat negativament. El roure martinenc té un port tortuós, difícil d'aprofitar la seva fusta i la seva llenya no és gaire bon combustible, de manera que sempre s'ha afavorit el creixement o bé de sureres, pel suro, o bé d'alzines, per llenya i carbó.

PINEDA PI BLANC

Pineda de pi blanc on encara s'hi poden veure els efectes de les nevades que van ocasionar molts desperfectes als arbres.

DOLMEN DE LA VINYA GRAN

Sepulcre megalític situat a la carena que condueix al puig Vidal. Es tracta d'una galeria catalana en forma d'U. Fou excavat per Lluís Esteva i col·laboradors l'any 1966, i s'hi van trobar fragments de ceràmica, un penjoll de pissarra i un fragment de sílex. La llosa lateral de l'esquerra de l'entrada presenta dues cassoletes rituals unides per un regueró i la llosa més gran de la dreta en presenta una altra.

FI DE L'ITINERARI