Tempo in movimento  un'ora 59 minuti

Tempo  3 ore 38 minuti

Coordinate 1301

Caricato 10 maggio 2021

Registrato maggio 2021

-
-
1.032 m
720 m
0
1,8
3,6
7,29 km

Visualizzato 245 volte, scaricato 5 volte

vicino a Mura, Catalunya (España)

Aquesta interessant excursió per la zona de Sant Llorenç del Munt té dos objectius principals; el primer és pujar al Morral d’en Bens per un costat i baixar-lo per l’altre; i el segon consisteix en anar a l’apartat i amagat Tap Petit.
Sintetitzant la caminada, podríem dir-ne que consisteix en pujar per la carena dels Ginebres i baixar per la canal de les Teixoneres.
Curiosament el Morral d’en Bens i el Tap Petit queden pràcticament un davant de l’altre amb la profunda vall del Sot de la Bóta entremig.
Tant la carena dels Ginebres com la canal de les Teixoneres son dos racons de Sant Llorenç poc transitats; per la carena encara podem trobar-hi algú, però per la canal gairebé amb tota seguretat no hi trobarem a ningú.
El nom de “canal” ens indueix a imaginar-nos el que el seu nom indica, però en aquesta “canal” de les Teixoneres, el nom també podria ser “vall”, “torrent” o “barranc” ja que és el que realment trobarem.
Però on si trobarem una “canal” és en el tram final de la pujada al Morral d’en Bens, canal que per altre banda no presenta cap dificultat; si esteu habituats a la zona, és una canal semblant a la que per exemple podem trobar en la pujada al Castellsapera; és a dir, relativament curta, amb algun sector una mica més dret que la resta, però que amb l’ajuda d’arbres i arrels els superarem sense cap dificultat. En aquest cas contret, son tres els sectors una mica més drets, principalment el segon, però molt curts i molt fàcils.
La baixada per l’altre costat d’aquest Morral ja son “figues d’un altre paner” ja que hem de desgrimpar un petit mur d’una tres o quatre metres. Desgrimpada que és pot fer amb precaució, però molt millor si portem una corda per a donar-nos més seguretat, principalment si la roca està mullada o humida. Si fem la ruta en sentit contrari, no caldrà la corda, ja que en aquest cas farem la curta i fàcil grimpada d’aquest mur sense cap problema, i la baixada per la canal de l’altre costat, ja he comentat, que no té cap dificultat.
Tot hi així és un cim o turó molt poc visitat, però visible des de molts indrets d’aquesta zona, ja que s’alça imponent i destacat a la carena dels Ginebres.
El Tap Petit és una roca situada en una punta de la cinglera, on l’únic problema és que està en una zona perduda de la mà de Déu. Per arribar-hi ens hem de desviar del camí i seguir un lleuger rastre de corriol i els metres finals és impossible trobar-lo si no saps on és o segueixes el traçat del GPS. Hi pots pujar al capdamunt ja que el desnivell és mínim (d’un metre o menys), però tindrem una timba considerable per tres costats.
Aquests son els dos punts on l’itinerari presenta unes petites dificultats; i la resta serà una agradable passejada per la carena i per dins del bosc. Remarcablement bonic és el camí per dins del bosc entre el Morral Gran i el collet dels Tres Termes.
Dels altres dos turons que visitarem cal remarcar-ne principalment la panoràmica.
Encara que estrictament el punt més alt del turó de Coll Prunera, no té pràcticament gens de vista, doncs només hi trobarem una fita voltada de vegetació; però això només passa en els escassos cinc metres que envolten el cim, ja que a la resta el terreny és totalment obert i amb una gran vista panoràmica.
D’aquesta vista destacarem el Montcau, el coll d’Estenalles, la casa de la Mata i un tros de la carretera. El Castellsapera segueix, com gairebé tota l’estona presidint la panoràmica.
Per últim des del Morral Gran també gaudirem d’una gran panoràmica, però si seguim uns metres més, i deixem momentàniament el camí, i anem fins la punta de la cinglera, gaudirem encara més de la vista panoràmica.
Veurem la vall del Llobregat, la torre de Collcerola, el Pirineu, el Montcau, i també una curiosa perspectiva de Montserrat amb la mola del Castellsapera just al mig; també a sota els nostres peus veurem l’extensa i verda plana, on destaquen Can Bofí, Can Pèlags, la Barata i Can Salvans (recordem que en aquesta darrera mansió va haver-hi al final de la guerra civil el govern legítim de la República Espanyola, presidit per en Manuel Azaña).
També veiem a sobre d’aquesta casa, la bonica i panoràmica roca del Corb, el puig Codina i la roca dels Caus Cremats.
Del Pirineu es pot veure si el dia és molt clar i fa fred (i principalment a la tarda): el Montsent de Pallars i el pic de Mainera.
També hi ha unes petites basses naturals al terra, que si hi ha aigua a dins, donen a l’indret un aire diferent.
Per l’amplia descripció de la panoràmica, queda palès que és un indret molt recomanable de visitar.

Per començar la caminada ens hem de situar al km 13,5 aproximadament de la carretera de Matadapera a Mura, a prop ja del coll d’Estenalles.
En aquest indret hi ha habilitat un aparcament en bateria per a uns vuit o deu vehicles. No hem de confondre aquest aparcament amb el que hi ha uns metres abans, concretament en el km 13.
Des de l’aparcament seguirem un camí que surt del darrere mateix i que en una forta i curta baixada ens porta fins al llit de la canal del Cellerot, on enllaçem amb l’antic camí que va paral·lel a la carretera, concretament a l’indret del Roure Escurçoner, i just en aquest punt també hi arribarem de tornada.
Ara seguim, en lleugera baixada, el camí per la dreta.
Passem per sota l’aparcament de l’esmentat km 13 i en aquest punt hem d’abandonar el camí i seguir el que segueix baixant per l’esquerra.
Més endavant hem d’estar atents al punt d’interès per a baixar a creuar la riera de les Arenes. De tota manera l’indret és molt evident, ja que a l’altre costat de la riera es veu el rocar pel que ens haurem d’enfilar.
Deixem el camí i seguim un poc marcat corriol que ens baixa fins la riera, just a l’indret on sembla que hi havia una petita resclosa, ja que hi ha un mur de pedra al mig de la riera.
Ja situats a l’altre costat seguim un marcat corriol que comença a guanyar alçada, els primers metres els farem en sentit contrari al que anàvem, però aviat el corriol gira i costa més de seguir, ja que estem pujant per una zona pelada de roca, tot i així el corriol existeix, i també hi ha un seguit de fites que més o menys el van seguint. És important no perdre’l perquè força més amunt s’acaba el rocar i el corriol entra al bosc i es torna molt més marcat.
Seguim pujant pel camí durant una llarga estona més, tornem a sortir del bosc quan la pujada disminueix i així arribem al mirador del turó de Coll Prunera.
Indret des d’on, tal com ja he comentat, gaudim una extensa panoràmica.
També cal destacar la perspectiva del Morral d’en Bens que s’alça cent metres més davant nostre, i que des d’aquest angle ja deixa entreveure la canal boscosa que ens permetrà assolir-lo.
Del darrera mateix surt un rastre de corriol que en menys d’un minut ens porta al punt més alt del turó, de 885 metres d’alçada, i sense cap vista, però amb una considerable fita cimera.
Tornem al mirador i seguim el corriol que baixa per l’altre costat i de nou entra a dins del bosc i comencem a carenejar pel serrat dels Ginebres.
En pocs minuts arribem al coll Prunera, que és una important cruïlla de camins. Deixem els camins a dreta i esquerra i seguim recta.
Seguim carenejant, deixem a la dreta un petit turó, però també podríem passar-hi per damunt.
Ens apropem a la base del Morral d’en Bens; ara si que hem d’estar atents al traçat i al punt d’interès ja que hem d’abandonar el camí que voreja per l’esquerra el Morral i hem de seguir un rastre de corriol que arrenca per la dreta, pot ser que hi hagi una petita fita, però aquesta cruïlla pot passar fàcilment desapercebuda. Però si veiem que estem donant la volta al Morral vol dir que ens l’hem passat.
En aquest punt també hi ha un arbre en forma Y, però fixar-se en aquest detall potser és demanar massa, perquè n’hi ha molts de formes similars.
Seguim aquest rastre de camí inicialment per dins del bosc i poc després sortim a una clariana on hi ha un seguit de fites que ens van guiant tot girant a la dreta.
Arribem al capdamunt de la carena en un avant-cim que és un molt bon mirador de la canal per la que ens enfilarem tot seguit, i també és l’indret per on cal despenjar-se si es vol anar a les coves Bellot.
Sortim del mirador i seguim el corriol que planeja uns metres fins a situar-nos a l’inici de la canal.
Canal que no presenta cap dificultat apreciable, ja que seguim un corriol per dins del bosc; com ja he esmentat al començament, només hi ha tres punts on el pendent és força accentuat, però entre les arrels i els troncs dels arbres els superarem amb comoditat.
Així amb moltes menys dificultats de les que potser ens esperàvem arribem a dalt del Morral d’en Bens, de 960 metres d’alçada.
És un cim molt llarg i força ampla, i la canal precisament hi arriba per una punta a tocar de la cinglera de la dreta, indret on potser hi ha una fita. Fita que de pujada no té cap sentit, però que si fem la ruta en sentit contrari en tindrà molt de sentit, perquè no ho diries mai que a tocar del caire del cingle arrenca una fàcil canal que ens permet baixar del Morral. Recorda, si coneixeu les contrades de Sant Llorenç i l’Obac, la canal que permet baixar a l’Hospital de Sang; arribes al caire del cingle i sembla que no hi hagi sortida, però els arbres amaguen la canal.
Sortim de la canal i travessem de punta a punta el Morral d’en Bens, ja que el punt lleugerament més alt és a l’altre extrem.
Hi ha força vegetació, però com que és molt ample i llarg, hi ha molts espais per poder contemplar la panoràmica.
Seguidament ens enfrontarem amb la part més delicada de tota l’excursió i és la baixada per a retrobar el camí, que està a molt pocs metres d’aquest punt on ens trobem (si no ho veiem clar, podem tornar per la canal i revoltar el Morral seguint el camí).
Situats doncs en el punt més alt si ens girem a l’esquerra, costarà de distingir, però tenim davant per davant el Tap Petit; però el més important és que segurament també veurem una petita fita.
Aquesta fita ens assenyala l’inici de la baixada. Primer baixem fàcilment uns metres que ens deixen en una estreta cornisa.
Des d’aquesta cornisa veiem que tenim novament el camí a tocar, però ens en separa un petit mur d’uns tres, quatre o cinc metres com a màxim. Hi ha molt bones preses, però és força vertical, i si la roca està mullada o humida fa una mica de respecte (en el cas d’aquesta descripció, plovisquejava). Així que previsorament portava una corda. La corda la pots passar per varis ginebrons, i una vegada instal·lada baixes el mur en un moment.
Per cert el respecte el fa, el fet que el mur et deixa en una nova cornisa (aquesta més ample i amb sortida per la dreta) que enllaça amb el camí, però el mur segueix baixant; és a dir, si caus, no caus només tres o quatre metres, en caus uns quants més.
Així doncs situats en aquest replà, guardem la corda i en sortim per la dreta i enllacem amb el camí i de nou entrem a dins del bosc.
El camí ens porta al coll dels Ginebres, una nova cruïlla de camins. Aquí hem de seguir per la dreta, tot vorejant el Morral Gran per tornar a sortir al llom de la carena, el camí gira a l’esquerra per a seguir-la, però nosaltres primer farem una curta anada i tornada a la dreta per a treure el nas al caire de la cinglera; un gran replà, des d’on es gaudeix d’una gran i extensa panoràmica, tal com ja he comentat. Podem passejar-nos pel replà per anar tenint diferents perspectives.
Tornem sobre les nostres passes i seguim el camí en menys de cinc minuts ens porta a dalt del Morral Gran, de 980 metres d’alçada. Un turó o cim molt poc definit, ja que la carena segueix pujant darrera el turó; però és un indret amb molt bona vista del Montcau i del Pirineu (si el dia ho permet).
El camí segueix pujant suaument generalment per dins del bosc; i d’aquesta manera continuem l’agradable passejada per la carena dels Ginebres; si ens agrada caminar per dins del bosc amb pau i solitud, aquí trobem les dues coses.
Pau i solitud que momentàniament s’acabarà en arribar al collet dels Tres Termes. Indret en que desembocarem en el concorregut camí del coll d’Estenalles a la Mola.
Girarem a l’esquerra i seguirem aquest camí una estona.
Més endavant també haurem d’estar atents al traçat i al punt d’interès, ja que el camí que ens portarà primer a caminar per la carena dels Clapers i que posteriorment ens baixarà per la canal de les Teixoneres no està senyalitzat i el seu inici passa totalment desapercebut, i tampoc està marcat en el mapa.
Però tenim dues “pistes” que ens poden ajudar a saber on comença exactament aquest camí.
La primera és que una vegada arribem al collet dels Tres Termes el camí que seguirem ara, tota l’estona fa una lleugera baixada fins que arriba a un punt d’inflexió i comença una mica de pujada. Just on s’acaba aquesta pujada i el camí torna a baixar, cota 1019,5 metres en el mapa és d’on arrenca tangencialment a l’esquera aquest corriol.
La segona “pista” que tenim és que en un costat del camí hi ha una de les senyals que indiquen el camí a la Mola, però ni remotament indiquen que allà arrenca un camí.
Trobat el camí comencem a carenejar, ara per la carena dels Clapers. És un camí semblant al que hem deixat en arribar al collet dels Tres Termes, però aquest és encara més salvatge; la vegetació sembla que ens vulgui barrar el pas, però el camí no es perd mai. Si per la carena dels Ginebres podíem trobar-hi algú, aquí les probabilitats son pràcticament nul·les.
Anem caminant molt a prop de la cinglera, però la vegetació ho amaga i no ens adonem; però podem fer curtes escapades a l’esquerra per a treure-hi el nas i poder contemplar el paisatge des del caire del cingle.
Ens creuem amb un camí més marcat, però nosaltres seguim recta. Aquesta cruïlla és una molt bona referència perquè poca estona després hem d’estar novament atents al punt d’interès perquè arribem a una poc marcada cruïlla, i que podem passar de llarg, ja que, a l’esquerra arrenca un rastre de camí que hem de seguir. Pot ser que hi hagi una fita, però també pot ser que no hi sigui.
He dit “rastre” de camí i potser encara he estat optimista, ja que hem d’anar seguint una mena de sender molt poc definit que va planejant, a l’esquerra, entre la vegetació veiem que van emergint blocs de pedra que estan a ran de la cinglera.
Aquesta mena de corriol s’acaba en una mena de petit replà que sembla un collet.
En aquest indret per la dreta aniríem al Tap Gros i per l’esquerra al Tap Petit.
Al Gros hi vaig anar una vegada, però no hi ha camí, has d’anar apartant branques i al “Tap” no pots pujar-hi si no és escalant.
Així que en concentrem en anar al Tap Petit, Ben bé no sé com explicar com si va des d’aquesta mena de collet, si va per pura intuïció.
Avancem uns metres més i girem a l’esquerra per a sortir al caire del cingle, llavors veiem que podem seguir avançant uns metres més fins que uns metres més avall apareix la inconfusible silueta del Tap Petit, silueta totalment invisible tota l’estona; no el veus fins que hi ets al davant mateix.
Més que un “tap” és un petit cilindre que en prou feines arriba al metres d’alçada i que està situat a la punta d’un estrep de la cinglera.
L’indret el podria definir com una “pipa” de fumar, ja que abans del tap el terreny fa una petita ondulació.
Indret salvatge, perdut i solitari completament. Del Tap Gros només se’n vau l’extrem, ja que entre els dos hi ha un altre estrep de la cinglera que l’amaga. El que si tenim al davant és els dos Morral, el d’en Bens i el Gran, també veiem més a la dreta i més “baixet” el turó de coll Prunera, és a dir des d’aquest punt veiem íntegrament la carena dels Ginebres.
Vist i contemplat l’indret tornem fins la cruïlla amb el camí.
A partir d’aquí podríem dir que el camí, sempre ben marcat, abandona la carena dels Clapers i comença la baixada fins el fons de la canal de les Teixoneres. En aquesta baixada el camí fa una gran llaçada per a perdre alçada.
Arribem al fons de la torrentera, i el camí sempre segueix pel marge esquerra.
Més endavant trobem una cruïlla amb un camí que sembla una antiga pista i el seguim en baixada per la dreta.
D’aquesta manera arribem a l’indret del Roure Escurçoner, on contemplem el roure, creuem la riera i enllacem amb el camí d’anada, just on arrenca la drecera que ens retorna a l’aparcament; donant per acabada aquesta interesant excursió per indrets remots de Sant Llorenç del Munt.

HORARIS:
De l’aparcament al turó de Coll Prunera: 45mn
Del turó de Coll Prunera al Mirador del Morral d’en Bens: 15mn
Del Mirador al Morral d’en Bens: 10mn
Del Morral d’en Bens al mirador del Morral Gran: 20mn (inclou el temps d’instal·lar la corda. Del peu del mur al Morral Gran son només 10 mn.
Del mirador del Morral Gran al Morral Gran: 05mn
Del Morral Gran al collet dels Tres Termes: 15mn
Del Collet dels Tres Termes al Tap Petit: 30mn
Del Tap Petit a l’aparcament: 30mn
TOTAL: 2h 50mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2021/05/del-km-135-de-la-carretera-al-coll.html
O bé prement directament aquí sota a: "veure més"

Vedi altro external

Parcheggio

Inici

Intersezione

Cruïlla d'anada i tornada. A l'anada seguir per la dreta

Intersezione

Seguir per l'esquerra

Intersezione

Seguir per l'esquerra

Fiume

Creuar la riera de les Arenes

Foto

Mirador

Vetta

Turó de Coll Prunera

Intersezione

Seguir recta

Intersezione

Seguir per la dreta

Foto

Mirador del Morral d'en Bens

Vetta

Morral d'en Bens

Rischio

Petit mur de 3 ó 4 metres

Intersezione

Coll dels Ginebres. Seguir per la dreta

Foto

Mirador del Morral Gran

Vetta

Morral Gran

Valico

Collet dels Tres Termes. Seguir per l'esquerra

Intersezione

Seguir per l'esquerra

Intersezione

Seguir recta

Intersezione

Anada i tornada al Tap

Vetta

El Tap Petit

Intersezione

Seguir per la dreta

Albero

Roure Escurçoner i cruïlla

Commenti

    Puoi o a questo percorso