Tempo in movimento  3 ore 23 minuti

Tempo  5 ore 41 minuti

Coordinate 1942

Caricato 29 marzo 2021

Registrato marzo 2021

-
-
1.697 m
1.097 m
0
2,7
5,4
10,81 km

Visualizzato 665 volte, scaricato 33 volte

vicino a El Brull, Catalunya (España)

L'enunciat d'aquesta excursió sintetitza en un numero els noms de les fonts i els turons que visitarem ja que l’anunciat del Wikiloc només admet 250 caràcters.
Les tretze fonts son:
01 la de Miquel Bosch i Jover
02 Cabrinella o de Sant Jordi
03 de Mossèn Cinto
04 dels Garriguencs
05 Clareta
06 de la Sardana
07 dels Manlleuencs
08 de l’Escot
09 de Matagalls
10 dels Cims o del Prat Xic
11 Freda
12 de la Rosa
13 dels Bisbes
També hi ha la recerca d’una catorzena font, la de la Blada, que no vaig trobar, però ja sabia que segurament no la trobaria perquè aquesta font es dona per perduda.
Aquestes tretze fonts son una ínfima part de les que hi ha a tot el massís del Montseny on n'hi ha inventariades prop de 700! (vegis la pàgina:
https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=1NR7adiDk2597xsoOa7sFAvUucBE&ll=41.804587130738724%2C2.3546929325008525&z=15
o:
https://fontsdelmontseny.wixsite.com/fontsdelmontseny/el-mapa
Prement a sobre el nom de cada font podrem veure una detallada història de la font i la seva ubicació.
Per exemple si premem sobre la font de l’Escot ens sortirà la següent descripció:
“SITUACIÓ: Terme municipal de Viladrau.
Coordenades GPS: 41.81215, 2.36771
INFORMACIÓ I ESTAT: Font restaurada al 1969, però de la que es té notícia al menys des de 1884, tal i com explica Jaume Almera a “la Veu de Montserrat”. Situada per sota el pla dels Ginebres, baixant per un corriol mig perdut cap al sot de la font de Matagalls. Podem arribar-hi des de Coll Saprunera, si venim de Viladrau pel Meridià Verd; o continuant la pista que baixa de la font de Matagalls, si baixem des de la Creu.”
O si premem sobre la dels Manlleuencs ens sortirà la següent descripció:
“SITUACIÓ: Terme municipal de Viladrau.
Coordenades GPS: 41.8096, 2.35964
INFORMACIÓ I ESTAT: Font de 1966, va se patrocinada per Apleguistes de Manlleu, i és dedicada al bisbe Francesc Aguilar i a mossèn Joan Puntí, poeta dels aplecs, tots dos personatges són cèlebres manlleuencs. El broc són dues mans que aboquen l’aigua de la font al nostre gotet.”
Cal afegir també, que totes les fonts son construccions ben treballades amb bonics detalls a cada una. Totes ragen, menys la dels Garriguencs i la de la Rosa.
Aquesta darrera i la font Freda son les que estan en mal estat, circumstància malauradament deguda, segurament, a la seva proximitat amb el camí al Matagalls des de Collformic.
Gairebé totes aquestes fonts son fruit dels Aplecs del Matagalls, que durant les dècades dels anys 1950 fins la dels 1980 a cada Aplec s'inaugurava una font; municipis o entitats n'eren les encarregades de la seva construcció.

Els tres turons, a part del cim del Matagalls, son:
01 d’en Bessa, de 1395 m.
02 Gros, de 1541 m.
03 del Pla de la Barraca, de 1382 m.

Aquest itinerari pretén anar-les enllaçant en un itinerari continuat i lògic; fita que aconsegueix, menys en les dues primeres, en les que serà necessari fer-hi una curta “anada i tornada” per a visitar-les, la resta aniran “caient” consecutivament, una rere l’altre.
He escollit com un dels exemples la font de l’Escot, perquè l’anada a la font, i principalment el seu enllaç amb la de Matagalls és l’únic indret on haurem d’inventar-nos el camí; per a la resta el camí és evident i/o traçat.
D’aquesta manera farem una entretinguda, diferent i solitària pujada al concorregut cim del Matagalls
El pas pels tres turons de l'itinerari, és simplement una petita variació, per no passar pel camí principal i poder gaudir d'una visió de 360 graus durant tota l'estona, ja que aquests turons gaudeixen de molt bona panoràmica.
Farem un recorregut sense cap dificultat (excepte la sortida de la font de l’Escot), on combinarem la caminada per la part de les fagedes i les fonts amb la trescada pel llom de les carenes que culminen en el cim del Matagalls; son unes carenes sense gaire vegetació i per tant gaudirem d'una gran panoràmica, que va des del Pirineu (inclús es veu una mica el Pedraforca) al mar.

Començarem el recorregut a Collformic, si tenim sort a l’aparcament del mateix coll, on hi caben pocs vehicles, per tant cal arribar-hi d’hora. Tampoc molt d’hora perquè (no sé ben bé perquè) no s’hi pot aparcar de 20h a 8h.
De bon començament farem dues “anades” i tornades consecutives.
Primer sortirem de l’aparcament en direcció contraria al camí del Matagalls, i només sortir de l’aparcament ja veurem un cartell que ens assenyala el camí que baixa a la primera font.
Una curta i forta baixada per aquest camí ens deixa a la font de Miquel Bosch i Jover, situada en una raconada en mig de la fageda.
Vista la font tornem a l’aparcament, i ara seguim uns 200 metres la carretera en direcció a Seva.
D’aquesta manera ens plantem a l’indret de la font Cabrinella o de Sant Jordi, una gran construcció situada a peu de carretera i a la que s’accedeix per unes escales de pedra. Font que brolla abundosament.
De nou tornem a l’aparcament i, ara si, comencem a seguir el concorregut camí al Matagalls.
Camí que només seguirem fins el revolt en que aquest sender toca tangencialment la pista que mena a Sant Segimon.
Aquí hem de deixar el camí al Matagalls a la dreta i començar a pujar recta amunt, sense un camí clar, encara que seguim el que podria ser-ho.
Més amunt hi ha una torre d'alta tensió, per la que hem de passar tocant la seva base; després, sempre recta amunt arribem al turó d'en Bessa.
Dalt d'aquest turó hi ha una petita antena, però gaudeix d'una panoràmica de 360 graus.
Des d’aquest turó hi ha un camí que baixa per l’altre costat, però el seu inici costa una mica de trobar; s’ha de sortir del turó com si volguéssim anar al Matagalls i aviat ens creuarem amb aquest camí que haurem de seguir i que va baixant i apropant al fons de la torrentera.
Arriba a un punt on hi ha un poc definit trencall a l'esquerra; el seguim, a estones és una mica brut, però es pot seguir fàcilment.
Així arribem a la font Mossèn Cinto, situada en un racó solitari i amagat.
El fet que les fonts ragin o no, normalment depèn de la temporada i de la pluviometria, per tant dir que si brolla o no en el fons no vol dir res, però en aquesta excursió brollava força.
Contemplada la font i llegit el vers de Mossèn Cinto, sortim per la dreta, tot seguint un corriol que remunta la riera i que en pocs minuts ens deixa davant la font dels Garriguencs.
Una font molt ben conservada i situada en un petita esplanada, un indret realment molt bonic. Aquesta font té dos brocs de sortida d'aigua, un a cada costat; un ja no hi és, i l'altre que representa un piolet, té una de les puntes trencada. Aquesta font no brolla, però hi ha degotalls i força humitat.
Que no ragi és una llàstima perquè la construcció de la font és molt bonica.
Ara cal seguir un poc marcat corriol o directament per camp obert fins un petit collet que uneix dues torrenteres i allí hi ha el corriol que baixa fins el pla de la Gavarrera on hi ha les fonts Clareta i de la Sardana.
La font Clareta és una solida i bonica construcció, el broc està al darrera, i també brolla força, mentre que la font de la Sardana és un monòlit força degradat, el broc també està al darrere i no brolla gaire, tot i haver-hi molta humitat i regalims.
Aquest pla de la Gavarrera, és un indret molt bonic i acollidor, a la vegada que solitari i pot visitat.
Ara és qüestió de seguir l'antiga pista que hi arriba; una agradable caminada per una fageda; més endavant veiem a l'altre costat del torrent dels Rentadors la construcció de la font dels Manlleuencs.
Aquesta gran font inclús té un petit pont de pedra per a poder travessar còmodament el torrent per acabar d'arribar-hi.
D'aquesta bonica i acollidora font destaca el bonic broc, en forma de dues mans que t'ofereixen l'aigua, que en el dia d'avui brollava.
Després d’haver gaudit d’aquesta font hem d’emprendre una forta pujada, inicialment sense camí, però per un terreny molt obert que ens permet anar pujant sense cap dificultat, tret del fort pendent.
Més o menys a mitja pujada comencem a trobar fites i un camí molt evident i fàcil de seguir que ens deixa dalt de la carena, on trobem el camí que va de Sant Segimon al Matagalls, pràcticament a l’indret del pla dels Ginebres.
Però aquest camí, que retrobarem més endavant, només l’hem de travessar.
Passem a l’altre vessant i entrem a dins de la bonica fageda que hi ha en aquest costat de la carena.
Sembla que trobem un camí i el seguim per la dreta, però a mesura que avancem, o no era un camí, o la fullaraca l’ha tapat i ens hem desviat, la qüestió és que anem avançant per dins de la fageda sense camí, però sense dificultats, ja que la fageda és força neta i ens permet anar caminant.
Arribem a les restes d’un antic pou de neu, pràcticament reomplert, però encara es pot observar el seu perímetre.
Seguim una mica més i en un faig veiem escrita amb pintura blava la paraula “font” i unes marques vermelles.
Ara si que som al camí bo! Això em va fer dubtar que potser en arribar a la carena en lloc de travessar directament el camí i anar per l’altre costat, potser havia d’haver seguit uns metres per la dreta el camí principal i potser hauria vist l’inici d’aquest camí.
Llavors no hauria passat pel pou de neu.
Sigui com sigui, ara només ens caldrà seguir les marques vermelles i el molt ben marcat camí. Sort d’haver-lo trobat, perquè ara la muntanya es torna una mica escabrosa i el corriol va buscant els indrets adequats per anar avançant.
De sobte ens trobem la font de l’Escot al costat del camí.
De construcció no tant elaborada com les altres, té dos brocs, el principal i més antic no brolla, però hi ha un segon broc situat a un costat i més baix i que sembla mes modern del que en brolla un aigua molt bona i freda.
Havia llegit ressenyes en que aquesta font costa de trobar; realment està perduda en mig d’una fageda i en un indret una mica complicat d’arribar-hi. La soledat aquí és total i garantida!
A partir d’aquí no sé si vaig errar el camí o no, ja que de la font surten dos camins, un d’evident i l’altre “d’aparent”.
El camí evident és per on segueixen les marques vermelles, però sembla que segueix baixant lleugerament i que s’aparta de la direcció que hem de seguir nosaltres, que és tornar al camí principal per dalt la carena.
El segon camí, “l’aparent” sembla que té aquesta intenció i és el que vaig optar per seguir.
Aviat t’adones que, o no és un camí, o s’ha perdut o la fullaraca el fa perdedor, la qüestió és que et trobes al mig del bosc i on la única sortida és anar remuntant per tal d’arribar de nou a la carena.
Així, que dit i fet, anar pujant, sense camí, encara que potser hi ha moments que et sembla que n’has trobat un, però que aviat veus que no. A estones el pendent és molt fort; hi ha un petit esperó rocós que et permet sortir una mica del bosc.
Així que “a empentes i rodolons” arribem novament al camí principal just a l’indret del Pla dels Ginebres.
Em queda el dubte de saber on portàvem les marques vermelles, perquè no les vaig tornar a veure més, ni a la font de Matagalls, ni al Matagalls.
Per sort vaig fer l’excursió en el sentit que l’estava fent, perquè trobar la font de l’Escot fent-la en sentit contrari deu ser gairebé impossible.
Ara seguim el camí que ens porta al collet de la Font.
Aquí vaig voler fer una curta “anada i tornada” per la dreta seguint el camí que porta al Collet de les Eugues per veure si trobava la font de la Blada.
Font desapareguda, però que sembla que actualment a vegades surt aigua d’entre les pedres; però després de buscar-la una mica em va semblar que potser estava a una alçada més baixa de la que jo em trobava; així que ho vaig deixar estar i vaig tornar al collet de la Font.
En el coll de la Font hem d'abandonar el camí al Matagalls, per a seguir a l'esquerra el que ens porta a la font del Matagalls.
Una curta caminada per una fantàstica fageda ens deixa davant de la gran construcció de la font de Matagalls.
En forma de bauma artificial, permet resguardar-se del fred, pluja, vent o del sol, inclús fer-hi semi bivac. La font brolla generosament.
De la font surten dos camins, un del darrere mateix que ens portaria directament al cim del Matagalls i no passaríem per la font dels Cims; i un altre a l'esquerra, que és el que seguirem
D’aquest camí aviat també ens haurem d’apartar, ja que la font dels Cims queda en una clotada a l’esquerra del camí.
Hem de baixar fins el llit de la torrentera, que seguirem fins arribar a la bonica i simpàtica font dels Cims.
Aquesta font està en un indret molt obert i que queda lleugerament apartada dels camins; la lleu ondulació de la muntanya l'amaga, però és recomanable atansar-s'hi, ja que és molt bonica.
Aquesta també brolla abundantment. Voltada de petites prades, és un indret perfecte per a fer-hi una llarga estada d’avituallament o per prendre el sol.
Per a seguir la nostra caminada, hem de sortir de la torrentera i anar a buscar el marcat camí que passa pel llom de la muntanya i que ens condueix directament al cim del Matagalls.
Cim emblemàtic i concorregut i que gaudeix d'una vista extraordinària.
Ara sortirem del cim seguint el camí a Collformic i just abans d'arribar al coll de Llops ens desviarem lleugerament a la dreta per tal d'atansar-nos a les properes fonts Freda i de la Rosa.
Les dues estan a pocs metres del coll, i només ens cal baixar una vintena de metres.
Aquestes dues fonts estan una a tocar de l'altre. La font de la Rosa és la que està en més mal estat de totes les que hem visitat durant aquesta excursió; i és una llàstima perquè el broc és una treballada rosa, que juntament amb les mans de la dels Manlleuencs considero que son un detall molt ben trobat; unes mans que et donen aigua i l'aigua sortint d'una rosa.
A la font Freda el broc és un bonic llibre obert amb una ploma
Però de la rosa ja no brolla aigua, però si que en brolla de la font Freda.
Ara seguirem la torrentera, hi ha un corriol que inicialment va per l’esquerra, però que a estones va pel mateix llit o per la dreta; és fàcil seguir-lo, i convé no perdre’l perquè la torrentera té petits desnivells que el corriol trampeja perfectament.
Així arribem a la font dels Bisbes. Molt bonica, brolla, i situada també en una raconada molt bonica.
També molt propera al camí al Matagalls, però completament amagada.
De la font arrenca un corriol, a estones una mica brut, que en pocs minuts en retorna al camí principal de Collformic al Matagalls pràcticament al collet de l’Estanyol.
Seguim uns metres aquest concorregut camí, però pocs metres més endavant el deixem per a decantar-nos a l’esquerra per a pujar al turó Gros, des d’on gaudirem d’una gran perspectiva.
Baixem de l’esmentat turó, i de nou trobem el camí principal; que ara no ens tocarà més remei que seguir-lo fins el pla de la Barraca, on hi ha les restes d'un gran pou de neu; indret on novament ens apartarem momentàniament del camí, deixant-lo ara a l'esquerra per a passar pel turó del Pla de la Barraca, on tornarem a gaudir d'una gran vista sobre la plana de Vic.
Amb quatre gambades tornem a estar al camí principal, que ja no deixarem fins arribar finalment a Collformic, donant per acabada aquesta bonica passejada per la zona del Matagalls.

HORARIS:
De Collformic a la font Miquel Bosch: 05mn
De la font Miquel Bosch a la font Cabridella: 10mn
De la font Cabridella al turó d'en Bessa: 35mn
Del turó d'en Bessa a la font de Mossèn Cinto: 10mn
De la font de Mossèn Cinto a la dels Garriguencs: 05mn
De la font dels Garriguencs a les fonts Clareta i de la Sardana: 05mn
De les fonts Clareta i de la Sardana a la dels Manlleuencs: 05mn
De la font dels Manlleuencs a la font de l’Escot: 35mn
De la font de l’Escot al collet de la Font: 25mn
Del collet de la Font a buscar la font de la Blada: 10mn
De buscar la font de la Blada a la font de Matagalls: 10mn
De la font de Matagalls a la dels Cims: 05mn
De la font dels Cims al Matagalls: 15mn
Del Matagalls a les fonts Freda i de la Rosa: 10mn
De les fonts Freda i de la Rosa a la font dels Bisbes: 10mn
De la font dels Bisbes al turó Gros: 10mn
Del turó Gros al turó del Pla de la Barraca: 15mn
Del turó del Pla de la Barraca a Collformic: 25mn
TOTAL: 4h 05mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2021/03/collformic-matagalls-13-fonts-i-3-turons.html
O bé, prement directament aquí sota a: "veure més"

Vedi altro external

Parcheggio

Inici

Fontana

Font Miquel Bosch i Jover

Fontana

Font de Sant Jordi o Cabridella

Vetta

Turó d'en Bessa

Intersezione

Seguir per l'esquerra

Fontana

Font de Mossèn Cinto

Fontana

Font dels Garriguencs

Fontana

Font Clareta

Fontana

Font de la Sardana

Fontana

Font dels Manlleuencs

Foto

Fita

Intersezione

Camí principal

Intersezione

Seguir per la dreta

Foto

Pou de neu

Foto

Senyals de pintura

Fontana

Font de l'Escot

Intersezione

Pla del Ginebre. Camí principal

Valico

Collet de la Font

Foto

No trobo la font de la Blada

Fontana

Font del Matagalls

Fontana

Font dels Cims

Vetta

Matagalls

Fontana

Font Freda

Fontana

Font de la Rosa

Fontana

Font dels Bisbes

Vetta

Turó Gros

Foto

Pou de neu

Vetta

Turó del Pla de la Barraca

2 commenti

  • Foto di Ferran Lozano Ferrer

    Ferran Lozano Ferrer 30-mar-2021

    Impressionant! L’haurem d’anar a fer.

  • Foto di jspdetera

    jspdetera 30-mar-2021

    Ferran Lozano Ferrer és una excursió molt recomanable, indrets tranquils i grans fagedes

Puoi o a questo percorso