Tempo in movimento  3 ore 47 minuti

Tempo  5 ore 58 minuti

Coordinate 2536

Caricato 24 marzo 2021

Registrato marzo 2021

-
-
1.137 m
716 m
0
3,6
7,2
14,38 km

Visualizzato 378 volte, scaricato 10 volte

vicino a Mura, Catalunya (España)

Aquesta excursió és una manera diferent i molt atractiva per fer la típica volta del coll d'Estenalles a la Mola passant primer pel Montcau i acabant-la passant pel Turó de Coll Prunera.
La proposta consisteix en fer la volta per les carenes del Pagès i dels Ginebres.
A la carena del Pagès molt concorreguda hi farem algunes variants que ens permeten apartar-nos dels camins principals.
Enllaçant el Montcau amb el llunyà turó de Coll Prunera, fent gairebé una circumferència perfecta caminant pràcticament tota l’estona per dalt de les carenes.
Ja he repetit en d’altres ocasions que la zona de Sant Llorenç del Munt i l’Obac és tan extensa que permet fer infinites combinacions i enllaços d’itineraris; de tal manera que per més que hi vagis, gairebé mai repeteixes íntegrament el mateix recorregut.
En aquesta proposta pujarem pel concorregut camí, que del coll d’Estenalles, ens porta al Montcau, i després seguirem aquest mateix camí fins el coll dels Tres Termes.
Aquí començarem a fer variants.
Anirem al turó dels Òbits; d'aquest turó baixarem per una curta i amagada canal fins els Òbits, tornarem al camí principal per a abandonar-lo una vegada més per a pujar al turó d'en Griera, tornarem durant pocs metres al camí principal per a sortir-ne una altre vegada per a pujar per la canal del Mico, i seguidament acabarem de pujar a la Mola.
Tornarem pel camí principal fins arribar novament al coll dels Tres Termes, i d’allí anirem fins el magnífic mirador del Morral Gran carenejant per dalt de la carena dels Ginebres.
Amb el Morral Gran encara no en tindrem prou, i ho allargarem fins el turó del Coll Prunera.
Abans d’arribar-hi farem una curta pujada fins un mirador que hi ha al peu de l’impressionant Morral d’en Bens.
Finalment baixarem fins el Sot de la Bota i tornarem al coll d’Estenalles seguint el camí del la Canal del Cellerot.
D'aquets indrets tres son molt concorreguts i transitats (el Montcau, la Mola i els Òbits), però tots els altres (turó dels Òbits, Griera i Morral Gran, Coll Prunera i canal del Mico) no ho son gens o poc; d'aquests mereix una especial atenció el turó d'en Griera per la gran panoràmica que tindrem del Morral del Drac i de la Panxa Contenta i de la seva espectacular i solitària contrada.
Del turó dels Òbits i principalment del mirador que hi ha abans de l’inici de la canal, destaca la impressionant vista del turó de les Nou Cabres.
De l'indret del Morral Gran destaca que és un gran mirador de gairebé 360 graus i que per arribar-hi passarem per un encantador camí per dins del bosc i on trobarem una pau i solitud especialment gratificants.
El turó de Coll Prunera també és un gran mirador, principalment del Montcau, i si al Morral Gran hi hem trobat pau i solitud, en el turó de Coll Prunera, aquesta pau i solitud queden elevades a la màxima expressió.
En tot el recorregut només hi ha un pas de grimpada per a pujar per la canal del Mico; però si no volem pujar-hi, només hem de seguir el camí principal (el que fem servir per tornar de la Mola).

Sortim de l’aparcament del coll d'Estenalles, situat a la carretera BV-1221 de Terrassa a Navarcles, creuem la carretera i seguim la pista asfaltada al començament que porta al coll d’Eres; però la deixarem molt aviat per a seguir el marcat camí de l’esquerra que puja fins el Montcau, seguint el llom de la carena, amb unes grans vistes del Castellsapera, del turó dels Cortins, de la Falconera i del Pirineu.
Aquest camí ens deixa dalt d’un collet, on per anar fins dalt el Montcau hem de girar a l’esquerra i enfilar-nos per acabar-hi d’arribar.
Dalt del Montcau ampliem la vista de la pujada, principalment amb el Montseny i el Marquet de les Roques, que el tenim pràcticament a sota els peus.
De la vista del Montcau haig de dir que en dies clars i freds i amb el Pirineu nevat es pot veure el Montsent de Pallars i tota la carena fins el Peguera.
També es veuen, posant-hi atenció, les tres xemeneies de l'antiga central de Sant Adrià dels Besós.
Tornarem al collet i continuarem pel camí de la carena fins arribar al coll d’Eres.
Per l’esquerra arriba l’important camí que mena a la cova Simanya i al Marquet de les Roques.
Nosaltres seguim recta per l'ample i transitat camí a la Mola.
Per apartar-nos d’aquest “transit” en arribar al collet dels Tres Termes ens desviarem a la dreta per a pujar al turó dels Òbits seguint un ample camí a l'esquerra. Aquest turó no té gaire bona vista, però tot i això ens ofereix una bonica panoràmica de la Mola i del mar.
Seguim unes passes més i a l’esquerra veurem una esplanada a la que podem anar per a tenir molt bona vista.
Deixant de banda aquesta esplanada si seguim el camí ens trobarem al caire de la cinglera, però una mica abans, a l’esquerra, entre els arbres veurem una balconada en una clariana.
Hem d’anar fins aquesta balconada, des d’on podrem gaudir d’una fantàstica panoràmica de tot l’impressionant turó de les Nou Cabres.
Just en aquest indret veurem que a la dreta arrenca un camí encaixonat entre dues parets de roca que ens permeten anar baixant.
Així doncs, seguint aquest espai entre les parets iniciarem un curt descens per aquesta canal gens inclinada i molt fàcil que ens deixa al camí dels Òbits i a pocs metres d’aquestes balmes.
Farem una curta anada i tornada per a visitar aquest bonic i singular indret, carregat d’història i de llegendes, i situat completament a la part solana de la muntanya, i arrecerat del vent; dues qualitats que a l’hivern el converteixen en un lloc propici per a fer-hi una llarga estada.
Després, en reprendre la marxa, seguirem per la dreta el camí que ens tornarà planejant fins el camí principal que havíem deixar al collet dels Tres Termes.
Però hi caminarem poca estona, perquè aviat el tornarem a deixar per a pujar pel dret al turó d'en Griera.
És un turó molt planer, i de tots els indrets que visitem avui, aquest és segurament el més solitari i desconegut.
Si ens situem a l’extrem de l’esquerra, la vista sobre el turó de les Nou Cabres és també impressionant; i des de la part central veurem, per exemple el Vano, la Panxa Contenta i el Morral del Drac des d'una perspectiva nova i que ens deixarà captivats.
Ara seguirem un corriol per la dreta, poc marcat i una mica perdedor, però que posant-hi atenció es pot anar seguint perfectament, que va resseguint la carena i que ens pocs minuts ens torna novament al camí principal.
Pocs metres més endavant arribem a sota el Morral del Drac i a l’important collet que per un costat mena a Can Robert i per l’altre a Santa Agnès, vigilat en tot moment pel característic Morral del Drac.
D’aquest collet també arrenca un poc marcat corriol que porta directament a la base de la canal del Mico.
Una curta i fàcil grimpada en que en prou feines cal fer servir les mans ens deixa al llindar de la roca i el bosc.
En aquest punt pugem sobtadament uns metres que ens deixen a una singular cova o balma, i que està foradada per darrere. Per arribar a l’entrada de la cova o balma, unes arrels i uns arbres ens ajudaran a superar el desnivell que ens en separa.
Una vegada hi arribem la travessarem per a sortir-ne per darrere, indret on comença la canal del Mico.
En travessar la cova la senyal del GPS es perd, i per això el traçat fa el boig, però tot és molt evident, curt, i no hi ha cap mena de possibilitat de pèrdua.
Aquesta canal consisteix en una primera curta part vertical, on hi ha tres grapes, les justes per a poder pujar ajudats al final per unes arrels.
Seguidament hi ha un no menys curt sector una mica planer que ens porta a la tercera i encaixonada part o segon mur, on també hi ha tres grapes; també les justes comptant també amb les arrels que hi ha.
Menció a part mereix la sortida d’aquesta tercera part, ja que hi ha un arbre que parteix pel mig la sortida, deixant un espai justet als dos costats, tan “justet” que si ets corpulent o gras no hi passes fàcilment, ... i cada any l’arbre es va eixamplant!
A part de les tres grapes a cada sector, també hi ha moltes arrels que també faciliten el pas. Aquestes arrels en realitat son providencials, ja que de les grapes no en sobre cap, més aviat en manca alguna més.
Una vegada fora de la canal, caminarem uns metres i de nou enllaçarem amb el camí principal a la Mola.
Per aquí arribarem si hem decidit no pujar per la canal del Mico.
No hem estalviat gaire camí, però aquesta canal afegeix un “plus” molt interessant i divertit a aquesta excursió.
Ara ja estem molt propers a la Mola, i per arribar-hi seguirem obedients el concorregut camí principal que ens hi deixarà en poca estona.
Poca cosa puc esmentar d’aquest emblemàtic i conegut indret, de panoràmica sensacional. Reconfortant per la vista i per l’estomac, el primer pels finestrals que hi ha al menjador, i el segon el plat que tens al davant. No sé perquè, però sempre que arribo a la Mola és més tard de les 10 hores, hora que “curiosament” coincideix en l’obertura del bar-restaurant.
A partir d’aquí comença la tornada al coll d’Estenelles; tornada que podríem fer seguint íntegrament el camí principal que hem anat seguint i deixant a l’anada; però fidels als nostres principis només el seguirem fins arribar de nou al coll dels Tres Termes.
En arribar-hi deixarem el camí al turó dels Òbits a la dreta, i girarem a l’esquerra per a seguir un estret camí per dins del bosc, molt poc conegut, però extremadament bonic, que va seguint el llom de la carena dels Ginebres i que en sortir del bosc ens deixa al Morral Gran; des d’on gaudirem d’una gran panoràmica, però si seguim uns metres més, i deixem momentàniament el camí, que gira a la dreta, i anem fins la punta de la cinglera, gaudirem encara més de la vista panoràmica.
Veurem la vall del Llobregat, la torre de Collcerola, el Pirineu, el Montcau, i també una curiosa perspectiva de Montserrat amb la mola del Castellsapera, just al mig; també a sota els peus veurem l’extensa i verda plana, on destaquen Can Bofí, Can Pèlags, la Barata i Can Salvans (recordem que en aquesta darrera mansió hi va haver, al final de la guerra civil, el govern legítim de la República Espanyola, presidit per en Manuel Azaña).
També veiem a sobre d’aquesta casa, la bonica i panoràmica roca del Corb, el puig Codina i la roca dels Caus Cremats.
Tal com ja he esmentat al començament, del Pirineu es pot veure si el dia és clar i fa fred (principalment a la tarda): el Montsent de Pallars i el pic de Mainera.
També hi ha unes petites basses naturals al terra, que si hi ha aigua a dins, donen a l’indret un aire diferent.
Per l’amplia descripció de la panoràmica, queda palès que és un indret molt recomanable de visitar.
Malauradament hem d’abandonar aquest mirador i seguir el nostre camí; retrocedim unes passes i tornem a enllaçar amb el camí que seguíem.

Molt poca estona després arribem al coll dels Ginebres que a la vegada és una cruïlla de camins.
Hem de seguir un ample camí que surt tangencialment per la dreta. En principi sembla una antiga pista, però a mesura que avancem, es va estrenyent per acabar sent a estones una mica perdedor, però tot i així, és fàcil de seguir.
Anem revoltant per la dreta el Morral d’en Bens. Ja estem pràcticament a l’altre costat i veiem una fita a l’esquerra i un modest corriol i més fites que ens pugen fins dalt d’unes roques, situades ja a tocar de les parets finals de l’esmentat Morral.
Aquestes roques son un gran mirador i que també donen accés, si ens despengem per l’altre costat, a les coves Bellot.
Contemplat el panorama, tornem al camí, i a continuació sortim del bosc, i la caminada esdevé una grata i reconfortant passejada amb molt bona vista.
Finalment arribem al coll Prunera, que també és una nova cruïlla de camins.
Primer farem una anada i tornada al turó de Coll Prunera.
El punt més alt del turó de Coll Prunera, no té pràcticament gens de vista, només hi ha una fita voltada de vegetació; però això només passa en els escassos cinc metres que envolten el cim, ja que a la resta el terreny és totalment obert i amb una gran vista panoràmica.
D’aquesta vista destacarem novament el Montcau, el coll d’Estenalles, la casa de la Mata i un tros de la carretera. El Castellsapera segueix, com gairebé tota l’estona presidint la panoràmica.
Aquest turó, un indret molt poc visitat, també mereix una bona aturada per a poder gaudir durant una estona de la vista i de la tranquil•litat que s’hi respira.
Quan decidim abandonar l’indret, tornarem sobre les nostres passes fins el coll Prunera, i encara seguirem uns metres més el camí com si volguéssim anar al Morral d’en Bens.
Ho farem pocs metres, perquè enseguida trobarem un marcat camí a l’esquerra que seguirem.
Ara abandonem definitivament la llarga passejada per dalt les carenes i emprenem el descens que ens ha de portar novament al coll d’Estenalles.
El camí és molt ben marcat, anirem trobant trencants, però nosaltres sempre anirem recta avall.
D’aquesta manera arribem al fons de la vall, just a l’indret on conflueixen els torrents del Sot de la Bota i la ribera de les Arenes.
Els creuem tots dos, i només creuar el segon seguim el camí que surt per l’esquerra al costat mateix de la riera.
Seguim aquest camí pocs metres, perquè immediatament després enllaça amb el marcat camí que recorre la ribera de les Arenes pocs metres per sota la carretera.
Seguim aquest camí per la dreta, fent un tomb de 180 graus. Ara i durant tota l’estona en lleugera pujada.
Posem atenció a un petit avenc que hi ha pràcticament al mig del camí; una mica protegit amb branques; però cal estar atents.
La riera de les Arenes és el resultat de la unió de dues rieres més; aviat en seguim una de les dues, la del Canal del Cellerot.
Arribant al final, el camí també fa un gir de 180 graus i immediatament després hem de girar a l’esquerra per a travessar un curt roquisser i enllaçar amb el camí que hi ha a sobre, en aquest punt acostuma a haver-hi una fita i marques grogues.
Seguim aquest camí i en pocs minuts ens deixa just al final de l’aparcament del coll d’Estenalles.
Aparcament al que entrarem exactament pel costat contrari al que hi hem marxat.

HORARIS:
del coll d'Estenalles al Montcau: 30mn
del Montcau al coll d'Eres: 10mn
del coll d'eres al turó dels Òbits: 30mn
del turó dels Òbits als Òbits: 05mn
dels Òbits al turó d'en Griera: 20mn
del turó d'en Griera a la Mola (per la canal del Mico): 30mn
de la Mola al collet dels Tres Termes: 45mn
del collet al Morral Gran: 10mn
del Morral Gran al mirador: 05mn
del mirador del Morral Gran al mirador del Morral d’en Bens: 15mn
del mirador del Morral d’en Bens al turó de Coll Prunera: 20mn
del turó de Coll Prunera al coll d'Estenalles: 40mn
TOTAL: 4h 20mn
Intersezione

Seguir per l'esquerra

Vetta

El Montcau

Valico

Coll d'Eres

Intersezione

Coll dels Tres Termes. Doble cruïlla, a l'anada seguir per l'esquerra

Vetta

Turó dels Òbits

Foto

Curta i fàcil canal de baixada

Foto

Els Òbits

Intersezione

Seguir per l'esquerra

Vetta

Turó d'en Griera

Intersezione

Seguir per l'esquerra

Waypoint

Inici canal

Waypoint

Fi de la canal

Vetta

La Mola

Intersezione

Coll dels Tres Termes. A la tornada seguir per l’esquerra el bonic camí de la carena dels Ginebres.

Vetta

Morral Gran

Foto

Mirador del Morral Gran

Intersezione

Coll dels Ginebres. Seguir per la dreta

Foto

Mirador del Morral d'en Bens

Intersezione

Anada i tornada al mirador del Morral d'en Bens

Intersezione

Coll Prunera. Anada i tornada al turó

Vetta

Turó de Coll Prunera

Intersezione

Seguir recta

Fiume

Sot de la Bota

Intersezione

Seguir per la dreta. Gir de 180 graus.

Intersezione

Seguir pel rocater de l'esquerra

2 commenti

  • Foto di Loles_hera

    Loles_hera 26 mar 2021

    Me la miraré amb calma però és molt aérea?, és a dir hi han pasos molt estrets vora caigudes o els camins son amples. (Mica vertígen)

  • Foto di jspdetera

    jspdetera 26 mar 2021

    Loles_hera no hi ha res complicat, ni passos aeris. L'únic indret on has de grimpar és a la canal del Mico, però és encaixonada i amb arbres, i es pot evitar perfectament seguint el camí a la Mola.

Puoi o a questo percorso